1-0

Molt bé. Ara ja sabem la pregunta (“Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?), i ja sabem la data. Serà l’1 d’octubre, l’1-O. No deixa de ser curiós que això de l’1-O, quan ho escrius tal com hem escrit alguna de les darreres dates històriques (el 27-S, el 9-N...) en aquest cas s’assembli més a un resultat de futbol que no pas a una data. L’1-O podria ser l’1 d’octubre, però també podria ser un 1 a 0, que és el que va ser ahir, un 1 a 0. De moment, el resultat del partit és a favor del govern català, que porta la iniciativa i que ha marcat el primer gol mentre la defensa dels altres continua tan despistada i miop com ho ha estat els darrers anys. Confiant, suposo, que en un moment o altre desplegaran el joc brut, que d’això en saben molt. Per això és important que ara, ara que ja tenim data i pregunta, no ens despistem. Que continuem amb el jogo bonito i que no ens perdem amb allò de l’“ui, ui, ui, que no ens en sortirem”. L’anunci de la data i la pregunta, com deia ahir, fa que hi hagi un abans i un després. Ni teatre, ni comèdia ni res. No se’ls escoltin. Hi haurà referèndum. I com que a hores d’ara tothom té clar que del resultat aquest cop sí que se’n derivaran conseqüències, no serà un 9-N. La decisió serà vinculant. Per això preparin-se perquè la campanya del no, que ja fa dies que ha començat, s’intensificarà. I molt. Però no s’enganyin. Quan vegin que finalment no se’n surten, que els preparatius per al referèndum avancen i que no ens espantem (allò del corralito o de l’espai sideral en el fons va servir per vacunar-nos), acabaran per participar-hi. Per això és important que els del sí (aquest cop amb un sí passarem) siguem molts. Hem tirat pel dret, el govern espanyol continua sense entendre-hi res, i ara sí, el món ens mira més que mai. The Washington Post, Reuters, Euronews, France-Presse, Le Monde i un munt de diaris d’arreu del món ahir n’informaven puntualment, mentre en la roda de premsa del Consell de Ministres ens parlaven de no sé quins acords en l’àmbit de l’agricultura. Sensacional. No es despistin, doncs, que és a tocar.