El dret a no tenir dret

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha pas­sat en poc temps de ser el defen­sor dins del PSC del dret dels cata­lans a deci­dir amb sobi­ra­nia el seu futur, a adver­tir que l’Ajun­ta­ment de Lleida no col·labo­rarà en el referèndum de l’1-O si no està ava­lat per la lega­li­tat. La lega­li­tat espa­nyola, és clar, en mans de Rajoy i els seus fis­cals. “De lleis, n’hi ha mol­tes –va dir a Mònica Ter­ri­bas a Cata­lu­nya Ràdio– però, de lega­li­tat, només n’hi ha una.” I no cin­quanta-una, hi afe­gi­ria jo. L’any 2012, Ros deia en un debat que “Cata­lu­nya ha de tenir, com a nació, el dret a deci­dir el seu futur; amb con­sulta o referèndum”. Eren temps de dis­pu­tar a Navarro la secre­ta­ria del PSC defen­sant un estat català dins d’Espa­nya, amb plena sobi­ra­nia, repre­sen­tació directa a Europa i dret d’auto­de­ter­mi­nació.

Tot­hom té dret a can­viar d’opinió (perdó, d’estratègia, ja que par­lem de polítics), perquè en cinc anys la rea­li­tat ha can­viat molt: efec­ti­va­ment, abans el referèndum era un pro­jecte incert, i ara és un fet del qual ens sepa­ren a penes un cen­te­nar de dies. Abans podia ser­vir per defi­nir-se com a cata­la­nista en la pugna amb Navarro, i ara és un ele­ment que ha dei­xat en fora de joc un PSC que havia fiat la seva estratègia al fet que el bloc sobi­ra­nista tard o d’hora s’esquer­da­ria i a Con­vergència el tac­ti­cisme el faria can­viar de rumb a les pri­me­res tre­mo­lors de cames. De la des­feta del procés, vin­dria un renai­xe­ment per als del “jo ja us ho deia”. Però no ha pas­sat això, i la trista para­doxa del PSC, com ho és també la d’alguns líders dels Comuns que havien apos­tat per una fallida del procés abans d’hora, és que l’única carta que li queda a aquesta estratègia és que les ame­na­ces i coer­ci­ons de Rajoy facin tirar enrere el referèndum. Ho fia­ven tot al fet que això del procés era pur tac­ti­cisme, i al final els tac­ti­cis­tes eren ells.

Quan un es mani­festa per tàctica, aquesta tàctica l’acaba situ­ant en indrets insos­pi­tats: Joan Gómez, regi­dor de l’equip de Ros, va rei­vin­di­car ahir en una tertúlia de ràdio que “els ciu­ta­dans també tenen dret al fet que no hi hagi referèndum”. El dret a no tenir dret. No sem­bla una frase gaire afor­tu­nada per a un tinent d’alcalde encar­re­gat de l’àrea de Par­ti­ci­pació Ciu­ta­dana i Drets Civils, sinó un esti­ra­bot per la inco­mo­di­tat d’un par­tit que històrica­ment s’havia impli­cat en el progrés i les lli­ber­tats dels cata­lans.