Fuster

Dime­cres farà 25 anys de la mort de Joan Fus­ter. L’intel·lec­tual de Sueca va dei­xar un forat que encara no ha estat cobert per ningú. Un forat d’acti­tud, de capa­ci­tat, de risc, de coratge, d’excel·lència. Ningú no ha superat encara el paper de Fus­ter com a motor de la consciència d’aquest país.

Josep Pla afir­mava que Fus­ter no era un “valencià” ni un “català” sinó un “català inte­gral”, un home que per ell sol superava les fron­te­res regi­o­nals i era capaç d’abraçar sen­cer el país que va de Sal­ses a Guar­da­mar i de Fraga a Maó. És cert. I la seua influència, per això mateix, és i serà incom­pa­ra­ble. Fus­ter no va exer­cir mai de part i sem­pre va voler el tot, cosa que ine­vi­ta­ble­ment el por­tava a no poder accep­tar rebai­xes ni transac­ci­ons interes­sa­des, acti­tud que li va valer un ostra­cisme imme­res­cut els anys tri­om­fals de la reforma política.

Per això mateix la influència del pen­sa­ment de Fus­ter és tan gran en el moment actual. Fus­ter era uni­la­te­ral. Fus­ter pen­sava el país de manera auto­cen­trada. I Fus­ter repre­sen­tava per ell sol un país que no es con­si­de­rava en cap moment ni sub­or­di­nat ni infe­rior. Aquesta va ser la seua gran lliçó vital. Això és el que ell ens va con­ta­giar.

Para­do­xal­ment part del que està pas­sant al Prin­ci­pat no s’explica sense les lliçons de Fus­ter. I dic para­do­xal­ment perquè la Cata­lu­nya inde­pen­dent només serà un frag­ment del país que es vivia i es pal­pava al car­rer Sant Josep de Sueca. Sem­bla evi­dent, però, que la uto­pia dels Països Cata­lans neces­sita ser repen­sada, tant al Prin­ci­pat com al País Valencià. I ho hauríem de fer perquè Fus­ter mai va dei­xar espai al dubte sobre com s’havia de reac­ci­o­nar a les coses que pas­sa­ven. De manera que estic segur que ell mateix s’apli­ca­ria a inten­tar enten­dre el perquè, sense con­fon­dre el desig amb la rea­li­tat.