Aquelles lluites...

L’Assem­blea Democràtica d’Artis­tes de Girona va cons­ti­tuir una de les prin­ci­pals experiències orga­nit­za­ti­ves i d’acció política anti­fran­quista del món artístic a Cata­lu­nya i a l’Estat espa­nyol durant el procés de la des­feta de la dic­ta­dura fins a la ins­tau­ració de la monar­quia par­la­mentària. Qua­ranta anys després, es recorda i es rei­vin­dica, en una expo­sició i dife­rents actes a la ciu­tat, el que va repre­sen­tar la feina d’aquell col·lec­tiu plu­ral d’intel·lec­tu­als i cre­a­dors visu­als que es van posi­ci­o­nar sense manies a favor d’un canvi polític en un sen­tit ple­na­ment democràtic. Pre­ci­sa­ment dis­sabte pas­sat es va inau­gu­rar en el Museu d’Art de Girona l’expo­sició Assem­blea Democràtica d’Artis­tes de Girona (ADAG). Auto­or­ga­nit­zació, lluita simbòlica i pràctica social, 1976-1978. En la mos­tra hi podem veure obres d’alguns dels mem­bres d’aquell movi­ment d’artis­tes, com Enric Ansesa, Lluís Bosch Martí, Joan Casa­no­vas, Mont­ser­rat Costa, Maria Cre­huet, Jaume Fàbrega, Jordi Gis­pert, Mont­ser­rat Guan­ter, Lluís Mateu o Gui­llem Ter­ri­bas, però també d’altres artis­tes cata­lans com Miró, Tàpies, Vila­de­cans, Fre­de­ric Amat, Hernàndez Pijoan, Ràfols Casa­mada, Jordi Benito, Fran­cesc Abad i d’ altres que van par­ti­ci­par en l’actu­ació de l’ADAG per home­nat­jar el peri­o­dista i his­to­ri­a­dor Car­les Rahola.

Aquells anys poste­ri­ors a la mort del dic­ta­dor es van viure amb una gran inten­si­tat i van ser cru­ci­als pels can­vis que es pro­dui­rien. No és casu­a­li­tat que coin­ci­dei­xin en el temps dues expo­si­ci­ons rela­ci­o­na­des amb les llui­tes de fa qua­ranta anys. Just ahir, a la ram­bla de Figue­res s’inau­gu­rava la mos­tra Cam­pa­nya en defensa dels Aigua­molls de l’Empordà. Aque­lla acció de defensa va esde­ve­nir una rei­vin­di­cació inno­va­dora en el seu temps que va acon­se­guir com­pli­ci­tats amb amplis espais de soli­da­ri­tat a tots els nivells, va ser per­sis­tent, pacífica, modèlica i pre­cur­sora de les mobi­lit­za­ci­ons i rei­vin­di­ca­ci­ons ambi­en­tats a Cata­lu­nya. En aquells mesos Figue­res havia vis­cut la pri­mera marxa de signe democràtic des del 1939, recla­mant amnis­tia, se cele­brava el pri­mer míting con­vo­cat per l’Assem­blea Democràtica de l’Alt Empordà i la comarca es mobi­lit­zava amb el Congrés de Cul­tura Cata­lana i la Marxa de la Lli­ber­tat repri­mida bru­tal­ment per la Guàrdia Civil a l’Escala, men­tre el debat de la Costa Brava començava a qüesti­o­nar el model turístic.