Amics que defrauden

Cristóbal Montoro va comparèixer dimecres al Congrés després del revés del Tribunal Constitucional a l’amnistia fiscal del 2012. Al ministre d’Hisenda ni li ha passat pel cap dimitir. I quan els grups de l’oposició van censurar en bloc la vergonyosa actuació de l’executiu amb els defraudadors, incloent-hi C’s, Montoro va encendre el ventilador, assegurant que entre els que s’hi van acollir hi havia socialistes. Els populars usen l’alt tribunal com a escut institucional per intentar frenar el procés, però l’ignoren quan els magistrats assenyalen que el govern espanyol va “abdicar” de l’obligació de fer efectiu el deure de tots els ciutadans a sostenir la despesa pública. I és que, finalment, els que es van acollir a l’indult fiscal ni tan sols van tributar el 10%: la mitjana es va rebaixar fins al 3% perquè només es tributava pels diners guanyats els últims anys, i moltes fortunes eren a l’estranger des de feia dècades. Pagar impostos és de pobres. A més, d’entre la llista que ha transcendit de defraudadors que es van acollir a l’amnistia hi ha noms tan il·lustres com Rodrigo Rato, Francisco Granados, Luis Bárcenas, i algun dels membres de la família Pujol. Deia el TC que el decret llei de Montoro legitimava els insolidaris que van “incomplir” el deure de tributar d’acord amb la seva capacitat econòmica i els va permetre pagar menys que els ciutadans responsables amb el fisc. És clar que, molts, eren amics.