Els últims espanyols de Premià

Pedro Bailón i Bernabé Ruffo són dos nois hiperactius que tenen clar que

els agrada molt Espanya, la de tota la vida, –i, qui sap, potser també Catalunya– però molt poc la major part dels catalans. I menys encara la gran majoria dels seus veïns, que voten, una i altra vegada, partits que els semblen delinqüencialment anticonstitucionals. Potser per això van presentar-se a les eleccions municipals i van convertir-se en els dos únics representants del PP en un municipi governat pel (maleït) PDeCAT, en coalició amb (la sediciosa) ERC i el (tou) PSC. Per si fos poc, han de compartir oposició amb els regidors de la (terrorista) CUP, que, a sobre, encara es va permetre el luxe de treure més vots que el partit de Rajoy i Soraya. En fi, que a Premià de Dalt no hi ha ni un trist ciudadano per anar a prendre un cafè. Horrible.

Però ells no es desanimen. Per això, per Sant Jordi, el regidor Bailón va enviar un tuit a la Humanitat afirmant, amb dos dallonses, que “Sant Jordi no existe ES SAN JORGE patrón de Aragón que les den a los putos independentistas” [les majúscules, l’idioma i la puntuació són seves]. Però tanta baturritat només li va portar problemes, perquè el seu partit (també una mica tou, per què ens hem d’enganyar) li va demanar que es disculpés al següent ple municipal. Cosa que va haver de fer.

Així que, davant de tanta correcció catalano/premianenca, els dos superherois superespanyols van decidir passar a la clandestinitat. I, ja que els seus veïns no desistien de tanta dèria anticonstitucional, Bailón i Ruffo van optar per l’acció i amb decisió –però sense que els veiés ningú– van començar a enfilar-se per fanals i balcons per confiscar, patriòticament, tantes estelades com se’ls posessin a l’abast.

El problema ha estat que, ai, van topar amb un parell de mossos que, de petits, devien ser adoctrinats a la classe dels llobatons i, a casa, pel Club Súper 3. Al mig del carrer, els van requisar les estelades i van apuntar els seus DNI. Pobres. En fi, com sol dir Bernabé Ruffo, “¡Viva la Guardia Civil!” Ells mai no ho farien.