Editorials ben pagats

Allò que popularment es coneix com la caverna –jo, personalment, sempre he cregut que és un qualificatiu massa modern– ha anat molt esvalotada aquests dies arran d’un editorial del The New York Times, considerat el diari més influent del món, en què es defensava que el govern espanyol hauria d’autoritzar un referèndum per saber què volen fer els catalans amb el seu país.

Davant aquest editorial advers he sentit les teories més absurdes. Un conegut columnista es va atrevir a donar l’explicació que una de les autoritats nord-americanes citades estava casat amb una catalana, i que ja se sap què passa a Catalunya, on sembla que fa 40 anys que hi ha adoctrinament.

Una altra teoria és que les autoritats catalanes, dins de les quals s’inclou l’expresident Artur Mas, havien pagat –amb diners públics, és clar– aquest editorial del diari nord-americà. Aquesta explicació mereix dues reflexions encadenades. La primera, que l’alegre opinaire que va escriure això no té ni idea de com funciona la premsa nord-americana. I la segona: ¿És possible que en alguns mitjans espanyols hi hagi el costum de cobrar per publicar segons quins editorials i el joiós opinaire es pensés que a tot arreu es fa igual?

La reacció més comuna, però, va ser menysprear l’editorial i, de retruc, el diari. Un fet curiós, perquè si aquest mateix mitjà hagués fet un article en contra del referèndum, hauria estat degudament magnificat per la mateixa caverna que ara el critica, tal com ha passat en el passat. O no?

Per què aquesta reacció? Sobretot, perquè deixa en ridícul el discurs oficial, que ells s’han dedicat a difondre: que els esforços de les autoritats catalans per explicar-se a l’exterior han fracassat sorollosament. Si així fos, el diari nord-americà hauria dedicat un espai a Catalunya, oi? I, sobretot, si així fos, les ambaixades espanyoles es dedicarien a sabotejar totes les accions catalanes? El que passa és que totes les explicacions que es donen des d’Espanya, a fora sonen a pretextos per limitar un dret democràtic.