Serp d’estiu

Abans una “serp d’estiu” era una notícia més o menys intranscendent, recollida amb profusió pels tots els diaris, que servia per omplir pàgines durant la inactivitat imposada pels mesos estivals. El monstre del llac Ness, per exemple, feia el favor d’auxiliar els periodistes aquests dies, i com que tenia més o menys la forma gegantina de serp, jo diria, però no n’estic segur, que va donar nom a totes les notícies fantasioses caniculars. Ara fa anys que el monstre escocès no s’apareix. No deu ser perquè uns científics en decretessin la inexistència. Què saben els científics? Deu ser perquè les notícies diguem-ne de debò no paren de succeir-se per molta calor que faci. Escòcia desfulla el dilema de la independència, els diaris de Londres s’encomanen a Sant Jordi per conjurar el monstre del Brexit i Trump n’és un en si mateix.

Aquí també anem saturats de política i se’ns presenten uns mesos que ens han de conduir al clímax del primer d’octubre, però una senyora de Figueres ens acaba de servir una serp d’estiu amb l’afirmació que ella és filla de Salvador Dalí. Amb Dalí pel mig, la pretensió de la senyora, que ha obtingut d’una jutgessa el permís d’exhumar el cadàver del pintor, ha rebut el qualificatiu de surrealista. El metge forense que va embalsamar el difunt en diu “subrealista”. Realment, i havent-hi tombes per excavar, és més sub que sur. La senyora diu que un dia va preguntar a la seva mare: “Mare, no soc pas filla de Dalí?” Una pregunta normal, quotidiana, la que vostès i jo formulem a la mare un dia o altre un moment que el pare està distret. Diu que la mare li va dir que sí. L’afirmació ha arribat al jutjat, la funcionària que el presideix hi ha projectat el benefici del dubte i ara tenim tot l’estiu per veure si l’exploració de l’ADN es produirà o serà acceptat el recurs de la Fundació Dalí en sentit contrari. L’embalsamador es pregunta per què no s’analitza el cadàver del contribuent que en vida es va presentar com a pare verdader de la demandant i marit de la senyora del sí. Aquest forense vol matar la serp d’estiu en plena incubació. Què saben els científics de les apetències dels diaris i els seus lectors?

El que faltava pel duro: el perruquer Llongueras ha ofert uns cabells de Dalí que atresora per evitar l’exhumació. Alguns li han dit que no serviran perquè l’ADN es troba en el bulb dels cabells. En el bulb, en el sub, hi ha la substància.

Tothom ha parlat de la mendicant de pare. Els diaris d’aquí i de fora l’han treta a portada. Les televisions l’han buscada. Un canvi s’acaba de produir: les serps d’estiu serveixen ara per airejar els espais informatius massa inflats de notícies. L’actualitat, catalana i mundial, fa reviscolar monstres, reals i imaginaris.