Més pressió

S’acosta el 4 de juliol i la pressió aug­menta. A la intensa pressió política i mediàtica dels dar­rers mesos s’hi afe­geix ara, com era pre­vi­si­ble, la pressió als fun­ci­o­na­ris i a empre­ses que tre­ba­llen o pre­ve­ien tre­ba­llar per al govern. La fis­ca­lia ja va anun­ciar el març pas­sat que inves­ti­ga­ria qual­se­vol ini­ci­a­tiva de l’exe­cu­tiu des­ti­nada a l’orga­nit­zació del referèndum, i així ho està fent: amb l’adqui­sició de les urnes, amb la cam­pa­nya per impul­sar el regis­tre de cata­lans a l’exte­rior, amb el web del Pacte Naci­o­nal pel Referèndum... I la llista de ben segur que con­ti­nuarà. Amb aquesta pressió judi­cial el govern espa­nyol no busca altra cosa que escam­par la por entre els tre­ba­lla­dors públics, i per extensió entre la soci­e­tat civil. Aquesta estratègia per tor­pe­di­nar el referèndum és a anys llum del que pro­cla­mava l’edi­to­rial del The New York Times el cap de set­mana pas­sat, quan recla­mava al govern espa­nyol que accepti quina és la rea­li­tat que hi ha a Cata­lu­nya i, amb sen­tit democràtic, per­meti la cele­bració del referèndum. Lluny d’això, hem entrat en el joc del gat i la rata, on el govern se les ha d’empes­car per tirar enda­vant un referèndum amb tota la maquinària de l’Estat en con­tra, un Estat que vigila qual­se­vol acord del govern bus­cant la mínima escletxa per poder actuar, ni que sigui pre­ven­ti­va­ment. Hi ha, però, una cosa que obli­den: la majo­ria del Par­la­ment en què se sus­tenta la con­vo­catòria. Això sí que els fa por.