Per terra, mar i aire

Que l’Estat no es miraria el referèndum de l’1-O des de lluny, com va fer davant del 9-N, era una obvietat, una obvietat basada en el gran èxit de la consulta participativa no vinculant i en la fermesa del govern, que aplicarà el resultat el dia després del plebiscit. I vist el nivell de la guerra bruta contra el procés sobiranista orquestrat des de les clavegueres de l’Estat, és d’esperar una resposta contundent. Diferents líders del PP preferirien una resposta dura que suposés detencions i presó cautelar per als polítics independentistes. Altres, però, són més estrategs i veuen que el moviment sobiranista té prou múscul per respondre a una jugada com aquesta. I després, què? Més duresa? I que faria Europa amb dirigents empresonats per demanar poder votar? No, la seva opció és anar desgastant el moviment. I, en tot cas, compten que si al final es vota, a Madrid sempre podran dir, amb més o menys potència dependent de la participació, què el referèndum ha estat il·legal i que no se’l reconeix. I, per a aquests estrategs, estarem al mateix lloc.

Mentrestant, però, faran servir totes les armes. Miraran de pressionar als funcionaris, sí, però una altra partida molt important serà l’econòmica. Ahir centenars d’alcaldes van fer públic el suport al referèndum explicitant que cediran els seus locals. L’Estat ha començat, amb l’operació del Tribunal de Comptes contra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau, la via de l’ofec econòmic. I questa via anirà a més. Als alcaldes no se’ls amenaçarà amb multes als ajuntaments, sinó amb multes a les quals hauran de respondre amb el seu patrimoni. S’ha acabat l’independentisme de cap de setmana , deia fa uns dies el president de l’Associació Catalana de Municipis, Miquel Buch, en aquest diari. I és així: els atacs seran per terra, mar i aire i caldrà estar ben preparats i, sobretot, actuar coordinadament, polítics i societat, per saber donar les respostes més intel·ligents.