Martín Villa com a símbol

Quina magnífica fotografia de la democràcia espanyola! Un cap de l’Estat que no ha votat ningú condecorant un ex-ministre d’una dictadura feixista, mai no penedit. En l’acte de celebració dels 40 anys de les primers eleccions de la Transició –mal anomenades democràtiques, car partits com Esquerra Republicana de Catalunya hi van ser vetats– el rei d’Espanya va fer un discurs contundent on va afirmar que “fora de la llei només hi ha arbitrarietat, imposició, inseguretat i, en últim extrem, la negació mateixa de la llibertat”. Tot seguit, va atorgar una distinció al ministre d’un règim dictatorial que va aconseguir el poder mitjançant un alçament militar que va destrossar el marc constitucional vigent i va enfonsar l’estat en 40 anys d’il·legalitat. Una contradicció flagrant que es produïa el mateix dia que, a Barcelona, l’exdiputat socialdemòcrata alemany Bernhard von Grünberg rebia el Premi Especial en la categoria Societat de la Nit de les Revistes i la Premsa en Català, que organitzen els editors catalans de premsa, revistes i digitals. Von Grünberg, destacat lluitador pels drets socials i un ferm defensor del dret dels catalans a votar, va explicar en el seu discurs d’agraïment que el seu pare havia estat un destacat alt càrrec nacionalsocialista durant el règim nazi que va arrasar mig Europa, i va destacar el procés de depuració i reconversió democràtica emprès per Alemanya després de la Segona Guerra Mundial. Van ser capaços de refer no només una societat trencada, sinó fins i tot famílies trencades, en una evolució admirable que es pot resumir en la figura del parlamentari premiat pels editors. Espanya, 40 anys després, segueix atrapada en el marc constitucional del tardofranquisme, acceptat pels vençuts com una sortida a la dictadura, però dissenyat d’una manera pètria, inamovible, irreformable. L’única sortida al règim corcat del 78 és la independència, una realitat que ja estem tocant amb la punta dels dits.