Pintures a examen

L’arribada a Barcelona dels dos primers quadres importants (les firmes ho avalen: Goya i el Greco) del llegat que el magnat Julio Muñoz Ramonet va voler que fos per a la ciutat ha estat, com no podia ser d’una altra manera, motiu de celebració. Han estat molts anys de lluita, més de 25, compartida per diferents consistoris per tal que es complís el testament d’aquest industrial mort el 1991 (l’origen de la fortuna del qual, i de la seva pròpia col·lecció d’art, pertany al món de les tenebres). Després de la rauxa inicial, ara s’ha d’imposar el seny. D’entrada perquè aquestes pintures han ingressat al MNAC en qualitat de dipòsit judicial mentre continua la pugna per la seva propietat amb els familiars de Muñoz Ramonet, que d’argúcies per sortir-se amb la seva ja sabem que en van sobrats. Això significa que el museu no pot fer cap pas sense el permís de la jutgessa. L’autorització per exposar les obres ja la té, però abans els seus experts les volen estudiar profundament. El més sensat seria deixar-los treballar sense marcar-los presses. El criteri dels tècnics ha de ser prioritari. Tots els quadres amaguen secrets, i a vegades fins i tot sorpreses, i més quan han estat tant temps lluny de la mirada científica dels entesos. El MNAC no farà res més que complir un protocol que aplica en tota obra que s’incorpora als seus fons. I després, amb tots els coneixements al nostre abast, el públic en podrà gaudir plenament.