En un teatre

El fet que se celebrés en un teatre, el Teatre Nacional, l’acte d’anunci del reglament pel qual ens haurem de regir per anar a votar en referèndum el primer d’octubre ha causat una hilaritat gairebé espasmòdica entre els que opinen que aquell dia no hem d’anar a votar. Suposo que ja entrava en els càlculs dels partits independentistes que ens governen i que el van organitzar. Un teatre els ha suggerit “comèdia”, “ficció”, “atrezzo”, “quincalla”. Repasso els edificis públics ubicats prop del Teatre Nacional que graviten al voltant de la plaça de les Glòries. Si s’hagués fet l’acte a l’Auditori haurien parlat de “tocar el violí” i de “música celestial”. Si als Encants, de “rampoina”. Si al Museu del Disseny, de “paquet embolcallat només per fer bonic”. On s’havia de fer? A l’hemicicle del Parlament, diuen. Llavors haurien parlat de “cop d’estat”, i haurien reclamat la policia perquè el desallotgés. Ridiculitzen la comèdia perquè s’inclinen pel drama i la tragèdia. El nom complet imposat per Víctor Balaguer a la plaça de les Glòries és plaça de les Glòries Catalanes. Quines glòries? Totes, les passades i ara també les futures.

La funció va quedar una mica enterbolida perquè el dia abans el president s’havia sentit obligat a destituir el conseller Jordi Baiget per haver expressat dubtes sobre si el referèndum s’arribarà a celebrar, i també temors personals davant la fortalesa i agressivitat de l’Estat. Puigdemont el va substituir per Santi Vila, que molts cops també ha manifestat dubtes però que sempre els acaba amb una reiteració de lleialtat incondicional al president. Baiget no va ser tan hàbil, i no és de Figueres. Els dubtes i la por hi són, entre els consellers, funcionaris i ciutadans convocats a les urnes. Si hi són és perquè l’Estat burxa a fons. I és perquè burxa a fons que l’acte de dimarts es va celebrar en un teatre i no al Parlament. No fem comèdia, fem el que podem per mantenir l’independentisme en tensió i organitzar-nos davant els embats estatals. La ministra de Defensa havia expressat aquell dia que les forces armades tenen per missió garantir la unitat d’Espanya. Uns dies abans, l’Estat havia comunicat als funcionaris municipals que havien de fer bondat. Entre el públic i a l’escenari hi havia alguns encausats, alguns inhabilitats, alguns que hauran de sacrificar el patrimoni personal que preocupa Baiget i molts que no ho diuen. Ens queda el teatre d’agitació i denúncia.

El conseller de Cultura en substitució de Santi Vila és Lluís Puig, una eminència en el camp de la cultura popular i organitzant certàmens espectaculars. Ha quedat reduït a un “sardanista” Si s’hagués optat per un museògraf o un artista conceptual haurien dit que som peça de museu o que ens movem per conceptes evanescents.