Estat autoritari? Sí, i molt

Avui fa un mes, l’exentrenador del Barça Pep Guardiola va ser l’encarregat de llegir el manifest en l’acte que les entitats sobiranistes van fer en suport al referèndum de l’1 d’octubre. Entre moltes altres coses, Guardiola va parlar d’“estat autoritari”, l’Estat espanyol que no ens deixa votar. L’autoritarisme de l’Estat es mostra cada dia, i és ben viu en la resposta que va rebre l’extècnic del Barça, que va incloure fins i tot publicar reportatges inventats sobre la vida de Guardiola als mitjans afins. Però l’autoritarisme de l’Estat s’ha tornat a mostrar amb tota la seva cruesa aquesta setmana passada en una qualificació fiscal que demana un total de 375 anys de presó per a vuit joves per una baralla de bar.

El problema és que la baralla va ser al País Basc, concretament a Altsasu. Fa uns anys, si un jove de Cadis cremava un contenidor, pagava una multa. Però si ho feia al País Basc era jutjat, previ pas pels calabossos i les seves conseqüències, a l’Audiencia Nacional. Entre quatre i cinc anys de presó era la mitjana. En el cas d’Altsasu passa el mateix. Els testimonis expliquen que dos grups es van barallar, l’octubre del 2016. Però en un dels grups hi havia guàrdies civils i les seves parelles. Basant-se en això, el fiscal ha inventat un argumentari que si el cas no fos tan greu serviria per a una pel·lícula de riure. Però pels joves i les seves famílies, és de por.

El fiscal assegura que al poble s’hi desenvolupa (sic) l’estratègia alde hemendik (que se’n vagin) i que és sota aquesta que els joves van atacar els guàrdies civils i que, per tant, es tracta d’un acte de terrorisme . En el seu escrit, propi d’un estat autoritari, el fiscal obvia que aquesta campanya la van llençar, a principis dels anys 80, diversos col·lectius de l’esquerra basca, entre els quals Euskadiko Ezquerra, ara integrada al PSOE, després que la repressió policial contra actes en què es demanava l’amnistia o vagues generals acabessin amb víctimes mortals. Però això és igual en un estat autoritari, i el fiscal demana 375 anys de presó per una baralla de bar quan tots els condemnats pels 27 assassinats dels GAL en van sumar 281.