Ballesteros, a la gola del llop

Si no s’haguessin ajornat, els Jocs Mediterranis de Tarragona haurien acabat fa dos dies. Però els problemes econòmics, la manca d’aportacions del govern espanyol, els consegüents retards en la construcció de les instal·lacions esportives i també la mala relació del consistori encapçalat pel socialista Josep Fèlix Ballesteros amb qui presidia fins fa uns mesos el Consejo Superior de Deportes (CSD), Miguel Cardenal, van obligar a una decisió tan dura com inevitable, tenint en compte la realitat, maldestre: l’ajornament dels Jocs un any, fins al juny de l’any que ve. Tarragona 2017 va passar a ser, al novembre, Tarragona 2018. La batalla de Ballesteros per salvar els Jocs del 2017 havia fracassat i ni tan sols el seu pacte de govern amb el Partit Popular, el febrer del 2016, no va poder frenar la pròrroga. Aquest ha estat un entrebanc important en la gestió del govern de Ballesteros, però no l’únic. L’equip socialista ja venia tocat per l’obertura de l’anomenat cas Inipro, la presumpta trama de corrupció al voltant de l’equip del PSC a l’Ajuntament de Tarragona. El mateix pacte de govern amb el PP i Unió no va ajudar a enfortir-lo, ja que fins i tot va provocar rebuig entre els mateixos militants socialistes. La tercera clatellada, l’ajornament dels Jocs. Més recentment, la denúncia a la fiscalia de l’exgerent de l’Empresa Municipal de Transports de Tarragona per un presumpte ús irregular de la targeta de crèdit pública. I ara l’alcalde es torna a posar a la boca del llop amb l’anunci, fa uns dies, de la voluntat del grup municipal del PSC de presentar una moció per aconseguir que Tarragona rebutgi “el referèndum il·legal” del dia 1 d’octubre, el calendari del procés independentista, i que cerqui un acord per a una reforma constitucional. L’equip de Ballesteros vol capitanejar el no al procés que viu el país. I, mentrestant, els tarragonins van veient com es debilita un govern que havia de menjar-se el món i que potser haurà de maldar per no ser engolit.