L’oli de palma

Fa uns mesos de l’alarma, exagerada, sobre els riscos de l’oli de palma. Laia Bruguera s’hi referia l’11 d’abril en aquest diari (“L’oli més polèmic”). Sovint, els “escàndols alimentaris” s’obliden, però aquest, de moment, no. Molta gent refusa els productes que en porten perquè sembla haver quallat la idea que té efectes negatius, sense valorar les dosis.

La Fundació Triptolemos, que té com a missió fomentar el coneixement sobre el fet alimentari en tots els seus àmbits, ha publicat una reflexió sobre l’oli de palma en què posa en relleu que el rerefons d’aquesta polèmica no és només nutricional, sinó que inclou aspectes econòmics, socials, polítics i mediambientals. També indica que en aquest debat s’han barrejat opinions i visions emocionals amb dades científiques i, com gairebé sempre, s’ha oblidat el concepte bàsic de la toxicologia: la dosi fa el verí. La revista Ecology and Society ha publicat aquest any un article de l’investigador Mohd Noor i col·laboradors, de Malàisia, sobre els criteris de sostenibilitat de la producció d’oli de palma, en què alerta de la repercussió que pot tenir en els petits cultivadors –no tot són multinacionals– el descens de la demanda. Un article publicat el 2016 al Ghana Medical Journal, de Boateng i col·laboradors, constatava que la visió negativa del greix de palma i de coco, consumits ancestralment a l’Àfrica subsahariana, ha fet que també n’hagi baixat el consum en aquesta àrea, cosa que els obliga a importar greixos més cars, malgrat que els “seus”, consumits raonablement com han fet sempre, els són útils i saludables. La visió dels “rics occidentals” no és la mateixa que la dels que no ho són.

És evident que s’ha d’evitar l’excés de qualsevol tipus de greix. Ara que ja tenim un impost sobre les begudes ensucrades, sembla que la Generalitat s’està plantejant fer el mateix amb els greixos, com informava Virtudes Pérez també a El Punt Avui el 6 de juny (“La difícil lluita contra els greixos”). L’oli de palma conté molts àcids grassos saturats, dels quals no convé superar els 20 grams diaris. Però a Itàlia, que mengen més o menys com nosaltres, han calculat que el consum de greixos saturats de palma en adults només és de 3,09 g/dia. A més, l’àcid palmític, abundant en l’oli de palma, es troba en tots els greixos, inclosos l’oli d’oliva, el greix del fetus i el de la llet materna, fet que demostra que no és nociu si no en consumim en excés ni abusem dels productes que en solen portar (galetes, pastisseria, patates fregides, snacks...), que no són precisament aliments bàsics de la nostra dieta, als quals proporciona una textura molt adient. Substituir-lo en aquests casos per altres ingredients amb el mateix efecte és més car. Això sí, cal produir-lo en condicions sostenibles i que ens arribi ben refinat perquè no es formin compostos que podrien ser tòxics. Dit això, però, els olis amb menys àcids grassos saturats, i especialment el d’oliva, són millors i més saludables.