Josep Fontbernat

La Fundació Irla continua amb la seva tasca de rescat de biografies de personatges associats al republicanisme històric. És una tasca molt ben plantejada i més d’Història que de memòria. Només amb el rescat dels oblits, intencionats o no, tindrem els ingredients per reconstruir la síntesi de la nostra història contemporània. Ara Joan Esculies, autor de prosa àgil i entenedora, i de finesa analítica i narrativa, ens acosta a la biografia de Josep Fontbernat i Verdaguer (Estanyol, 1 de maig del 1896 – Andorra la Vella, 22 de març del 1977) en el llibre: Josep Fontbernat, Conseller de Tarradellas (maig del 2017).

Amb moltes fonts d’arxiu, amb imatges molt explícites, i amb les més de 800 cartes que Fontbernat va enviar a Josep Tarradellas, Joan Esculies ens presenta la vida del músic i activista, associat des de molt jove a la Joventut Nacionalista la Falç, seguidor de Macià, implicat en els fets de Prats de Molló i promotor del cant coral i creador de cors a França (Tolosa de Llenguadoc, París, etc...) arran del seu primer exili, quan es va escapar del servei militar. En els anys de la República i la guerra, va ser diputat al Parlament de Catalunya i responsable, comissari i director general dels serveis de radiodifusió de la Generalitat.

El seu nou exili, primer francès i més tard andorrà, és un ampli recorregut per les misèries i contradiccions de l’exili català i espanyol, les alternances d’ERC al voltant dels diversos projectes enfrontats, la lleialtat estatutària i institucional de Fontbernat, l’amistat amb Tarradellas i la lluita constant entre la dignitat i la supervivència. Des de la dignitat, Fontbernat va ser sempre la veu de la consciència de Tarradellas i un corcó incansable.

Per als escèptics, he de dir que aquest és un llibre que no s’hauria pogut escriure sense l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià de Poblet.