Tots menys un

Amb la con­versa amb la con­se­llera Merit­xell Ruiz que tro­ba­ran unes pla­nes més enda­vant, el diari acaba avui la sèrie d’entre­vis­tes que hem fet als (si més no fins ahir) con­se­llers del govern. Pre­te­nien ser con­ver­ses sin­ce­res i, com deia el nom de la secció, fetes En clau per­so­nal. Per des­co­brir no només com viuen la situ­ació política (per això a tots els hem pre­gun­tat què els passa pel cap quan sig­nen un adver­ti­ment del TC); sinó també per conèixer-los una mica més. Les seves pors, les seves temen­ces, però també les seves con­vic­ci­ons i la seva fer­mesa. Han estat con­ver­ses sin­ce­res (en el cas de Jordi Bai­get indub­ta­ble­ment) i que, n’estem con­vençuts, han permès als nos­tres lec­tors conèixer la cara B de molts d’ells. Hem des­co­bert con­se­lle­res can­tai­res com Ruiz o Borràs, músics com Comín, hem sabut que Rull surt a córrer, que a Munté li encanta la platja, que Romeva fa sub­ma­ri­nisme, que Bassa té enqua­der­nats els reque­ri­ments del TC o que Vila no era inde­pen­den­tista de nai­xe­ment (de fet, ja saben que hi ha qui sus­tenta que encara no ho és ara, però vaja). Hem par­lat amb ells de les seves famílies, de les seves afi­ci­ons i, sobre­tot, de política. La paraula res­pecte ha sor­tit gai­rebé a totes les entre­vis­tes. A totes, és clar, menys a les que no hem pogut fer. Al nou con­se­ller de Cul­tura (que ho és jus­ta­ment gràcies o per culpa d’aquesta sèrie) l’entre­vis­ta­rem en els pro­pers dies. Però a la sèrie els nos­tres lec­tors no hi tro­ba­ran el con­se­ller d’Inte­rior, Jordi Jané. No vol. Serà l’únic. Tot un mèrit. “No con­ce­deixo entre­vis­tes”, diu Jané. A ningú. El con­se­ller que sem­bla encan­tat d’enra­o­nar quan fa rodes de premsa, es torna mut quan li dema­nen entre­vis­tes. Més enllà que hi tin­gui tot el dret, no deixa de ser curiós, que un con­se­ller no vul­gui tras­lla­dar als seus elec­tors les seves impres­si­ons per­so­nals sobre el procés. Escu­dat sota l’argu­ment de la prudència que li cal al seu càrrec (i als altres con­se­llers, no?), els nos­tres lec­tors es que­da­ran, doncs, sense saber què pensa el con­se­ller dels Mos­sos. No li podrem pre­gun­tar si de petit jugava a lla­dres i poli­cies, ni si és cert que ell, de qui totes les bio­gra­fies des­ta­quen el seu per­fil con­ci­li­a­dor, l’inco­moda tant com diuen la uni­la­te­ra­li­tat del referèndum. No ho sabrem. Jané no con­ce­deix entre­vis­tes. I si con­ti­nua com a con­se­ller i un dia deci­deix con­ce­dir-ne, pro­ba­ble­ment ara hem cai­gut a la cua de la llista.