Volar

Què pen­sa­rien vostès si el cre­a­dor de McDo­nalds digués que no men­ja­ria mai als seus esta­bli­ments? O que Bill Gates digui que el seu ordi­na­dor pre­fe­rit és un Mac? O que Dome­nico Dolce i Ste­fano Gab­bana rebut­ges­sin ves­tir-se amb roba de la seva marca? O que el cons­truc­tor Josep Lluís Núñez reco­negués que ell mai viu­ria en un pis cons­truït per Núñez i Navarro? O que, ja que som en aquesta època de l'any, que els Reis Mags fes­sin un comu­ni­cat avi­sant que ells són més par­ti­da­ris del Pare Noel? O que, com sí que va dir Groucho Marx, ell mai per­ta­nye­ria a un club que l'admetés com a soci? En fi, tot això són bro­mes (encara que algu­nes podrien ser per­fec­ta­ment ver­sem­blants; que cadascú triï les que li ho poden sem­blar més), però, com indica aque­lla dita que diu que la rea­li­tat sem­pre supera la ficció, no fa gens de gràcia el que ha dit el copre­si­dent d'Air Comet, Gerardo Díaz Ferrán: «Jo mateix no hau­ria triat Air Comet per volar.» La diferència entre Díaz Fer­ran i els pro­ta­go­nis­tes de la pri­mera part de l'arti­cle és que aquests no han enfon­sat, que se sàpiga, els seus nego­cis. Díaz Ferrán, sí. Un jutge britànic va deci­dir ara fa una set­mana embar­gar-li els avi­ons. Feia massa temps que l'empresa no podia afron­tar els seus paga­ments. Ara les con­seqüències són que una plan­ti­lla de gai­rebé 700 tre­ba­lla­dors s'ha que­dat sense feina i que hi ha milers d'afec­tats que tenien bit­llets com­prats i que han que­dat fotuts. Una història trista més de les mol­tes que hi ha hagut aquest any de crisi econòmica. Però també una història que il·lus­tra la crisi moral que segu­ra­ment és a l'ori­gen de la crisi econòmica i que encara ara es mani­festa amb acti­tuds i decla­ra­ci­ons cíniques com la de Díaz Ferrán. En aquest cas s'hi afe­geix el fet que Díaz Fer­ran és (era, almenys a l'hora d'escriure aquest arti­cle en ple­nes fes­tes nada­len­ques) el pre­si­dent de la CEOE, la patro­nal dels empre­sa­ris espa­nyols. Díaz Fer­ran ha cul­pat tot­hom excepte ell mateix de la fallida de l'empresa i no ha tin­gut gens de sen­si­bi­li­tat envers els afec­tats. D'aquesta talla moral estan fets alguns dels més alts repre­sen­tants empre­sa­ri­als.