Opinió

Tribuna

Balanç

“Garantim, doncs, un mínim –tampoc cal molt– de massa crítica que assumeixi el repte

En el front de les ame­na­ces de pèrdua de riquesa si es con­su­mava la inde­pendència, la victòria cata­lana sem­bla irre­ver­si­ble. Les inver­si­ons estran­ge­res plo­uen com mai. Hem arri­bat al nivell més alt d’expor­tació de la història i, per tant, al nivell mínim de dependència del mer­cat espa­nyol. I el que sem­bla una tra­pe­lle­ria del destí: algu­nes de les grans empre­ses cata­la­nes que havien apos­tat ober­ta­ment con­tra la inde­pendència, amenaçant de mar­xar, estan toca­des o en venda: Frei­xe­net, Almi­rall, Pro­no­vias...

En el front de la cohesió social s’han tirat enda­vant ini­ci­a­ti­ves com la renda mínima d’inserció amb el suport de tots els grups. I s’han apro­vat mesu­res amb gran con­sens con­tra la pobresa energètica o con­tra els des­no­na­ments que han estat boi­co­te­ja­des per l’Estat jacobí. El per­fil de soci­e­tat que dis­se­nyen els repre­sen­tants del poble català s’està allu­nyant veloçment del per­fil de soci­e­tat espa­nyola dis­se­nyada des del Congrés dels Dipu­tats, amb unes hege­mo­nies de biaix con­ser­va­dor.

En la trin­xera de la inter­na­ci­o­na­lit­zació s’ha pas­sat de dir que era un afer intern que no interes­sava ningú, a una hiperac­ti­vi­tat de les ambai­xa­des per into­xi­car els governs estran­gers con­tra el procés, con­tri­buint així a la seva màxima inter­na­ci­o­na­lit­zació. Aquesta acti­vi­tat anti­ca­ta­lana ha tin­gut algu­nes victòries par­ci­als, però també s’ha endut sono­res der­ro­tes simbòliques, que indi­quen que seguint la pauta habi­tual, molts estats que ara pro­nun­cien les parau­les ritu­als de suport a la uni­tat, així que s’exer­ceixi l’auto­de­ter­mi­nació poden bas­cu­lar, alguns més ràpida­ment que d’altres, a favor del nou estat.

En el con­flicte sub­ter­rani, les cla­ve­gue­res de l’Estat han abo­cat euros i por­que­ria per des­fal­car els fona­ments de l’inde­pen­den­tisme. I aquí han acon­se­guit algu­nes peces de caça major. El maneig de dos­si­ers reals o fal­sos davant d’alguns diri­gents o empre­sa­ris per acon­se­guir fal­sos tes­ti­mo­nis o deses­ta­bi­lit­za­ci­ons del bloc sobi­ra­nista, ha fun­ci­o­nat en alguns casos. La con­tra­o­fen­siva en aquest esvo­ranc només pot pas­sar per la depu­ració de res­pon­sa­bi­li­tats pròpies i pel reclam de la trans­parència per tal de poder posar en evidència les pràcti­ques mafi­o­ses de l’Estat, com les de l’ope­ració Cata­lu­nya.

L’altre front és el de les ame­na­ces als fun­ci­o­na­ris i als elec­tes amb mesu­res repres­si­ves de tipus labo­ral o d’inha­bi­li­tació política. Les úniques for­mes de com­ba­tre aques­tes ame­na­ces són: una veraç infor­mació sobre els ris­cos reals de repressió i la pre­pa­ració d’un bon apa­rell jurídic i soli­dari. Sabent que quan es parla de fun­ci­o­na­ris no estem par­lant del 99% d’ells, mes­tres, sani­ta­ris, ofi­ci­nis­tes que el 2-O aixe­ca­ran la per­si­ana, com el 30- S, sense cap nove­tat.

A la trin­xera dels càrrecs elec­tes han obert l’esvo­ranc de la repressió con­fis­catòria del patri­moni. Aquests dar­rers dies n’hem vis­cut alguns efec­tes; i és un símptoma que la cúpula estratègica del procés no pot menys­prear amb cri­des èpiques o exclo­ents. Neces­si­tem un pla A. La llei de tran­sició pro­te­geix també els col·labo­ra­dors del referèndum de qual­se­vol acte con­fis­ca­tori de l’Estat. I un pla B: una bona bate­ria d’argu­ments jurídics en base a les lleis vigents espa­nyo­les i cata­la­nes.

Hi ha, però, una estratègia clau per tapar els dos esvo­rancs ante­ri­ors. Només

neces­si­tem que algun miler de diri­gents muni­ci­pals i de fun­ci­o­na­ris volun­ta­ris facin el pas enda­vant (crec que en bona part ja l’han fet o l’estan fent). La repressió mas­siva és un bume­rang per al qui la pretén apli­car. Per dues raons: blo­queja i des­le­gi­tima el sis­tema legal i judi­cial; i com­porta una soli­da­ri­tat mas­siva dels 2 mili­ons que van sor­tir al car­rer rei­te­ra­da­ment. Garan­tim, doncs, un mínim –tam­poc cal molt– de massa crítica que assu­meixi el repte, ben pre­pa­rada legal­ment i amb suport orga­nit­zat; i recons­truïm els murs esbot­zats de la trin­xera. Serà sufi­ci­ent.

Les trin­xe­res adversàries tenen, però, molts punts febles que hem d’apro­fun­dir. La llei d’inva­li­dació dels judi­cis fran­quis­tes i tot el tema de la memòria històrica dei­xen l’Estat i el règim amb l’eti­queta de tar­do­fran­quista. Hi ha una crei­xent tensió en l’espa­nyo­lisme entre fal­cons i car­ro­nyai­res. Aug­menta el des­pres­tigi inter­na­ci­o­nal d’Espa­nya, el país que encapçala el rànquing de cor­rupció i d’incom­pli­ments de la UE. L’immo­bi­lisme macro­e­conòmic porta l’Estat a la fallida, amb la caixa de pen­si­ons buida i la política suïcida d’infra­es­truc­tu­res. Hi ha una inca­pa­ci­tat total de tenir cap oferta con­sen­su­ada que pugui seduir una franja de la població cata­lana El govern espa­nyol apa­reix com a res­pon­sa­ble final d’una nova deses­ta­bi­lit­zació a la Medi­terrània. I els ner­vis dels ultres i certs seg­ments de l’Estat els por­ten a fer demos­tra­ci­ons mili­tars a la costa i de la Guàrdia Civil en un tea­tre per un acte d’un par­tit polític que fan tras­pas­sar defi­ni­ti­va­ment Espa­nya la línia roja que separa una democràcia de baixa qua­li­tat cap a un règim auto­ri­tari.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia