Turismofòbia

Sovint es diu que el primer pas per solucionar un problema és reconèixer que existeix. Últimament, està triomfant arreu el terme turismofòbia. S’està acusant el turisme, o els turistes, de tots els mals haguts i per haver, fins al punt que la Federació d’Hostaleria de les Comarques de Girona ha demanat una reacció defensiva a aquests atacs, tant a les administracions com al mateix sector. Més que considerar la turismofòbia com una font de conflictes, potser seria més encertat veure-ho com una situació amb molts grisos i matisos que mereix una reflexió rigorosa i tranquil·la. Són paraules que ha fet servir els últims dies l’alcaldessa de Girona, a qui li han esclatat les queixes i pancartes contra els pisos turístics pel malestar que provoquen entre els veïns i el suposat augment dels preus de lloguer que comporta aquest tipus d’allotjament. Més que una denúncia basada en dades reals, sembla que es vulgui traslladar a Girona una problemàtica fins no fa gaire limitada a Barcelona. Amb les dades a la mà, es pot comprovar que realment hi ha hagut un augment dels pisos turístics. Els neguits veïnals són totalment comprensibles i, en molts casos, fonamentats. Però tampoc no té lògica oposar-se sí o sí a un nou tipus d’allotjaments que, ens agradi o no, serà difícil d’aturar. Més que anar en contra de l’evolució de la societat, sigui en l’àmbit que sigui, els esforços s’han de centrar a regular aquesta economia col·laborativa, aquests nous models d’allotjament fins fa poc inexistents o els nous models de transport o d’intercanvi de tota mena de serveis. Voler frenar els nous models econòmics que apareixen afavorits per les noves tecnologies i les famoses APP, seria com voler posar portes al bosc. Podem anar contra una empresa que ofereix transportar-nos amb una senzilla aplicació al mòbil o contra una plataforma que ens permet llogar a particulars el nostre allotjament per a les pròximes vacances. Però en plena era digital, on és difícil atrapar els avenços tecnològics, encara és més difícil posar-hi barreres. Davant això, el millor és posar-hi seny i responsabilitat per regular els nous models de negoci. I el que és també molt important, buscar com garantir la convivència entre els visitants i els veïns de les nostres poblacions, sense haver de perjudicar un sector que té un pes indiscutible en la nostra economia.