El tren català accelera

Missatge en una ampolla de cava català: a totes amb el referèndum. Després d’uns dies de displicència madrilenya, posada en escena i sobreactuada gràcies a la caiguda del conseller Baiget, Carles Puigdemont i Oriol Junqueras han pitjat l’accelerador i la locomotora catalana ha incrementat, de cop, la velocitat de xoc contra la legalitat espanyola. Les represàlies econòmiques anunciades pel Tribunal de Comptes han tingut l’efecte secundari de compactar el govern, que ara és conscient i assumeix, en bloc, que pot patir requises i confiscacions arbitràries, de la mateixa manera i amb el mateix estil que la llei de responsabilitats polítiques, de 1939, que va deixar sense casa desenes de milers de famílies, sancionades per suposada desafecció respecte a la dictadura franquista.

L’estratègia repressiva de Madrid és monstruosa, almenys des d’una perspectiva democràtica. Només té una feblesa –decisiva–, que és que obliga les institucions catalanes a guanyar. O sigui que, a partir d’ara, tots i cadascun dels membres del govern, així com els alcaldes i funcionaris, saben que un hipotètic bloqueig del referèndum de l’U d’Octubre equivaldria no només a un desastre polític, sinó a la ruïna econòmica d’ells i les seves famílies, de la mateixa manera que va passar amb les confiscacions franquistes que, vuitanta anys després, encara no han estat retornades als seus legítims propietaris.

El fet és que la negativa a negociar res, sumada a la guerra bruta de l’Estat, ha acabat generant el primer govern inequívocament independentista des de 1714, amb tots i cadascun dels seus membres explícitament compromesos amb l’objectiu de fer cas omís de la legalitat espanyola l’U d’Octubre. Les biografies dels nous consellers indiquen clarament que no hi haurà marxa enrere i que, per primera vegada, serà l’Estat qui haurà d’assumir o bé la imatge de les cues davant de les urnes o bé la foto d’uns policies requisant, de forma coactiva, les urnes que simbolitzen la democràcia. Espanya afronta el mirall turc.