Il·lustració marítima

Diumenge al matí hi havia tanta gent a la platja com en un dibuix de l’Opisso. O, pel color, de la Pilarín Bayés. Anem servits d’il·lustradors, antics o moderns, que ens han dibuixat. Una senyora voluminosa es mullava els peus a les ones asseguda en una cadira com les dels bars. El marit, amb un barretet, queia i rodolava banyant els nets. L’evocació de la Família Ulisses és instantània. O ens han dibuixat molt bé o ens comportem tal com ens hem vist dibuixats. Passa con en Capri, de qui ara commemorem el centenari del naixement: què va ser primer, Capri o la manera de parlar de tanta gent?

Semblava que hi havia més banyistes que cap altre dia perquè se celebrava una competició de barques de rem que ocupava molt d’espai a la sorra i tothom s’havia hagut d’enretirar per deixar espai a les tendes que protegien els equips i els organitzadors. Sortien les barques, feien una volta per l’aigua, i tornaven. N’hi havia de Cambrils, Santa Cristina d’Aro, Badalona, Flix... Un altaveu donava instruccions als navegants. No entenia ni les instruccions ni en què consistia la competició, per molt que m’hi fixava. Els anglesos han fet els reglaments de la majoria de les disciplines esportives, i, per reservar-les a les elits, els han fet complicadíssims. La manera de puntuar en el tennis, esport en principi elemental: no podia ser “un a zero”; havia de ser “quinze a res” per excloure del club els seguidors del sistema mètric decimal. O el fora de joc en el futbol, pensat per excloure’m a mi. Aquells remers: participaven en una cursa o en una altra cosa? Mentre feia les meves observacions amb els peus a l’aigua, se’m va acostar un savi de platja. A la platja sempre hi ha un savi. Se’ls coneix perquè no s’asseuen ni s’estiren sinó que es mantenen a peu dret controlant l’estat del mar, l’estat de les persones, el sentit del vent i les intencions d’un nuvolet. El meu savi de cada dia és un home simpàtic i cordial. Em diu: “Es tracta d’una cursa: fixi’s en aquelles dues barques que van en paral·lel.” Li dic: “El que veig és que una de les dues ha girat i ve cap aquí.” “Doncs llavors no sé de què es tracta.”

Ara apareixen al lluny tot de barques de vela. Tot d’una m’explico tanta activitat extraordinària: avui és la Mare de Déu del Carme, patrona de la gent de mar. Veig una devoció laica fortíssima. En les pintures, la Mare de Déu del Carme apareix envoltada de pescadors amb la camisa i els pantalons arromangats. En aquest punt no imitem la iconografia. Els banyistes que contemplen la devoció en forma d’esport, i els mateixos esportistes, porten l’exposició corporal a límits radicals. Quan s’afegeix al conjunt una barcassa fosca amb la vela plegada i el ventet fa tremolar els para-sols hauria de sonar la trompeteria de Haendel.