Un pastís

Voler-te encaixar dins d’un motlle només et converteix en un pastís. Aquesta màxima, que serveix per a qualsevol aspecte de la vida, també es pot aplicar a la política. El catalanisme, per exemple, que vol dir una majoria de catalans, o una minoria determinant, depenent de com es miri, mai ha volgut encaixar en el motlle de l’Espanya de les autonomies. I si no ho ha volgut fer el catalanisme tradicional, aquell que malgrat tot tenia un projecte per a Espanya, encara ho vol menys l’independentisme, que ha trobat en aquesta fórmula la manera de fugir definitivament del motlle. Però si això val per a la vida i per a l’independentisme amb respecte a l’uniformisme de l’Estat, també val dins de Catalunya. També s’ha de respectar, per tant, els qui dins de Catalunya no volen ser encaixats en el motlle de l’independentisme. I, potser més important, dins del mateix independentisme (o sobiranisme o catalanisme) també s’hauria de respectar qui no vol ser encaixat en el motlle d’una manera d’aconseguir els objectius. És el cas dels consellers que han sortit del govern, però també és el cas dels comuns. Que hi hagi una part dels objectius compartits no vol dir que s’hagin d’imposar. Vol dir que s’han de trobar els interessos comuns que els facin possible. No és amb el menyspreu que s’aconsegueix l’acord. I això també val, per exemple, per a Albert Batlle. Els alts càrrecs que deixen el govern en el moment de la desobediència han de tenir el benefici del dubte de pensar que eren al govern esperant que l’actual procés polític acabaria amb un acord. Ja fos per un nou encaix, ja fos per un referèndum. Ara bé, aquest govern es va crear sota l’afirmació que la majoria del Parlament que li dona suport havia guanyat el plebiscit d’independència. I, per tant, podem pensar que és incoherent que estiguessin en un govern que havia de proclamar la independència. Però com que el full de ruta d’aquests divuit mesos era tan ambigu que es va haver d’enriquir amb un referèndum, haurem de concloure que d’autocrítica n’hauria de fer tothom.