El despatx oval d’en Dalí

La serp d’aquest estiu porta el nom d’en Dalí i de la seva presumpta filla, que ha aconseguit l’exhumació del cadàver per demostrar si n’és digna hereva. La reclamació judicial de Pilar Abel ha reactivat l’interès per aclarir en quins forats sucava de debò el pinzell el geni empordanès, perquè ja se sap que les arts que desperten més passions són les arts amatòries. Sobre el comportament sexual del mestre surrealista se’n coneixen algunes coses i se’n suposen moltes més, segurament gràcies al misteri que el mateix Dalí va alimentar en vida i que s’ha anat engrandint una vegada mort i enterrat sota la cúpula del museu de Figueres. Se sap, per exemple, que la Gala va allunyar-lo de l’homosexualitat –activa o reprimida– per fer-li descobrir els plaers del voyeurisme. Un divertiment que el pintor hauria pogut practicar i expandir –i això ja forma part de les suposicions– en una cambra secreta construïda a la casa de Portlligat. La cambra, de forma ovalada, hauria estat un escenari ben discret per als nombrosos encontres entre la Gala i un ampli catàleg de jovencells i, alhora, per a les aficions contemplatives d’El gran masturbador. Se sap, doncs, que Portlligat era una orgia permanent, el que s’ignora és el paper que en Dalí hi assumia. Alguns en destaquen la fama d’impotent o l’aversió a les vagines, d’altres recorden que no tenia amants conegudes perquè tenir-ne li semblava una imperdonable frivolitat burgesa. I d’entre tots els personatges que van penetrar –no necessàriament en sentit literal– la vida privada d’en Dalí destaca Amanda Lear, que segons els cànons de l’època no era ni carn ni peix. Avançada al seu temps, Amanda Lear va enamorar el pintor amb la seva ambigüitat sexual i la seva veu ronca, i va compartir-hi anys intensos tolerats per la Gala. Després, amb en Dalí ja agònic, va anar-li a fer un petó de comiat a Portlligat sense càmeres ni escarafalls. El petó més furtiu i segurament també el més sincer.