Més dalinià, impossible!

El mestre tremparia, almenys metafòricament, amb tot l’enrenou que la demanda de paternitat feta per Pilar Abel està provocant. Un deliri, el que es viu a Figueres, com quan Dalí arribava a Portlligat de les seves gires i rebia els mitjans de casa per fer la seva actuació i servia als convidats, diuen, cava rosat de Peralada ben calent per fotre’ls una mica. Ves a saber les maniobres de darrera hora per evitar o no l’exhumació. Però tot plegat és dalinià, i Dalí hauria exultat per tanta propaganda que, a més, no ha de pagar. Com durant la seva vida. Com quan se li apagava i va dir a l’alcalde Lorca que volia reposar a la Torre Gorgot i aquest el va saber entendre. Com quan es va trencar la primera làpida... Surrealisme!