L’1-O

A Cata­lu­nya el volen, si és pac­tat, el 56.68% dels votants a les elec­ci­ons del 2015 (Junts pel Sí, CUP, comuns) i, si no és pac­tat, apro­xi­ma­da­ment el 52,2% de la població (Junts pel Sí, CUP i 50% del comuns). Ara aquests per­cen­tat­ges són pro­ba­ble­ment més alts.

La volun­tat del Govern Cen­tral és que el referèndum tin­gui un nivell de par­ti­ci­pació baix perquè pugui ser con­si­de­rat com a no repre­sen­ta­tiu. Si això és pos­si­ble acon­se­guir-ho via inti­mi­dació, pro­pa­ganda i comu­ni­cació, és pos­si­ble que hi hagi referèndum. Si això esdevé pre­vi­si­ble­ment impos­si­ble, perquè dies abans es per­cep que la par­ti­ci­pació serà alta, el govern cen­tral pro­ba­ble­ment ho impe­dirà per via admi­nis­tra­tiva. Hi haurà con­flicte com­pe­ten­cial però no es farà.

El fet que el Govern de la Gene­ra­li­tat hagi estat remo­de­lat s’ha pre­sen­tat com un signe de feblesa política. Es pot lle­gir en clau contrària. Es té la gene­ro­si­tat de per­me­tre que ple­guin aquells con­se­llers que no vul­guin estar sot­me­sos a les con­seqüències que apli­qui el govern cen­tral per cas­ti­gar l’orga­nit­zació del referèndum. La imatge de for­ta­lesa es deriva del fet que això és la prova de la deter­mi­nació del govern de la Gene­ra­li­tat d’arri­bar fins al final i que imme­di­a­ta­ment es tro­ben nous con­se­llers tan capaços com els relle­vats.

Quin és el pre­vi­si­ble resul­tat d’un referèndum? Gua­nyarà el sí. La població està divi­dida al 50% apro­xi­ma­da­ment amb tendència a l’alça del sí. Els par­ti­da­ris del sí estan més mobi­lit­zats. El fet de votar ja és un tri­omf de l’inde­pen­den­tisme. Alguns par­ti­da­ris que no hi hagi referèndum, si n’hi ha, con­si­de­ra­ran que el govern de l’Estat els ha aban­do­nat i es desen­ten­dran de la votació.

La situ­ació actual i les deci­si­ons pre­ses pel govern cen­tral han por­tat a asse­gu­rar la victòria del sí, si hi hagués referèndum pac­tat. Si són par­ti­da­ris del referèndum, pac­tat o no, el 52,2% dels votants a les dar­re­res elec­ci­ons del 2015, no és aven­tu­rat pen­sar que el matei­xos serien ara par­ti­da­ris de la inde­pendència.

Aquesta cir­cumstància endu­rirà la posició del govern cen­tral quant a l’even­tual cele­bració futura d’un referèndum pac­tat.

És cert que la votació real dona sem­pre resul­tats infe­ri­ors a les enques­tes res­pecte del sí a la inde­pendència com va pas­sar a Escòcia, però aquest efecte està des­comp­tat a Cata­lu­nya. Hi va haver unes elec­ci­ons ple­bis­citàries al 2015, els votants saben les con­seqüències del resul­tat del no i la pressió con­tra la inde­pendència fa temps que és forta...

Qui­nes con­seqüències tindrà el con­flicte en qual­se­vol cas? El govern de la Gene­ra­li­tat serà encau­sat total­ment o par­ci­al­ment i això con­duirà a la seva inha­bi­li­tació. El Tri­bu­nal de Comp­tes embar­garà béns de tots o d’alguns d’ells en com­pen­sació de la des­pesa feta amb diners públics per una causa “il·legítima”. No és pro­ba­ble que els alda­rulls, si n’hi ha, siguin impor­tants. A ningú interes­sen, als inde­pen­den­tis­tes tam­poc.

Què pas­sarà el 2 d’Octu­bre? Si gua­nya el sí i la par­ti­ci­pació és alta, com s’ha dit és poc pro­ba­ble que passi , l’inde­pen­den­tisme sor­tirà reforçat. Començarà un període de nego­ci­ació per Cata­lu­nya, des d’una posició de for­ta­lesa. La nego­ci­ació és ine­vi­ta­ble i serà necessària­ment llarga. No és pos­si­ble la inde­pendència per via uni­la­te­ral. Gua­nyar el referèndum de manera clara farà decan­tar volun­tats ara retin­gu­des per por o reserva.

Si la par­ti­ci­pació és baixa, i encara que gua­nyi el sí, l’inde­pen­den­tisme pas­sarà per un període de menys suport i de can­sa­ment però pro­ba­ble­ment renai­xerà si les raons estruc­tu­rals que el jus­ti­fi­quen, i ara li donen força, no des­a­pa­rei­xen, la qual cosa és alta­ment pro­ba­ble. Hi haurà expli­ca­ci­ons per a tots els gus­tos...

Com­ba­tre la inde­pendència de Cata­lu­nya és pel PP la seva major i més útil palanca elec­to­ral. És la raó de ser de C’s i la causa més impor­tant del seu crei­xe­ment. Donar suport a la cele­bració d’un referèndum posa­ria el PSOE en risc d’escissió i és un embo­lic i, per tant, un argu­ment a evi­tar per Podem. En aques­tes cir­cumstàncies no és pro­ba­ble que es pugui tro­bar un entorn que per­meti per a Cata­lu­nya un encaix din­tre d’Espa­nya accep­ta­ble per les dues parts. La raó de ser de l’inde­pen­den­tisme es man­tindrà.

Si no hi ha Referèndum, perquè s’impe­deix, la situ­ació actual no can­viarà gaire, però l’inde­pen­den­tisme es reforçarà perquè la decisió d’impe­dir-lo podrà ser con­si­de­rada com un greuge al poble de Cata­lu­nya. Serà un argu­ment dels inde­pen­den­tis­tes per reforçar la des­a­fecció de Cata­lu­nya envers Espa­nya.

La con­seqüència final és que, des­comp­tats els efec­tes men­ci­o­nats, que no són menors, con­dem­nes judi­ci­als, mul­tes, expro­pi­a­ci­ons de béns dels orga­nit­za­dors del referèndum, etc., el “xoc de trens” tindrà efec­tes limi­tats. Serà una etapa més, en un llarg procés.