La decisió

S’ha parlat molt de les declaracions de l’exconseller Baiget en aquest diari. També dels seus dubtes sobre què havia de fer davant del referèndum de l’1 d’octubre. No tant, però, de la seva decisió gens èpica i al mateix temps tan humana com qualsevol altra decisió. “Anar a presó? Ho aguantaria. Però no tant que vagin contra el patrimoni.” S’ha parlat més, en canvi, de la decisió del president Puigdemont de destituir Baiget. Uns n’han parlat perquè els reafirma la voluntat d’ell i del nou govern de fer tot el que calgui per posar urnes l’1 d’octubre. D’altres perquè els ha anat bé per poder parlar de purgues i de radicalització. Alguns fins i tot en diuen deriva. Però a Espanya, així a l’engròs, el mar els queda lluny. Ser gran porta a haver de prendre decisions. Només es fan grans, però, els qui saben prendre grans decisions. Així com aquella amiga meva que fa uns dies ha optat per trencar les amarres d’una feina i llançar-se al mar sense salvavides. Fa un temps, per a alguns ser conseller era la culminació d’una carrera. Per als que hi ha ara, però, sembla que és la possibilitat d’ajudar a fer real un gran somni. És per això que ara a Madrid amenacen amb multes. No ho volen veure o no ho volen entendre o no ho volen creure. S’estimen més parlar de manipulació dels polítics, de l’escola o dels mitjans de comunicació que acceptar que molts dels que ja sabem que votarem i que votarem sí l’1 d’octubre és perquè ho hem decidit. Nos hemos hechos mayores, ¿sabéis? Però no a costa vostra, sinó perquè és el que hem decidit. I perquè és també el que somiaven molts dels que ja no hi són. Com que no us ho voleu creure, ni us imagineu com ha estat de llarg i de dur i de difícil el nostre camí.