Futbol

M’interessa el món del futbol encara que com molts ciutadans no hi entenc res. De sempre, un Barça-Madrid o al revés dona vida a les tertúlies i als ambients periodístics i polítics. Hi ha veus malicioses que deien que fora bo que en la tarda del referèndum de l’1-O hi hagués un partit dels anomenats històrics per distreure de l’ambient de la jornada. S’ha fet en èpoques fosques per asserenar el respectable.

Fins fa ben poc temps el futbol ha tingut una certa immunitat social, política i fiscal en nom d’uns aficionats que raonablement gaudeixen veient rodar una pilota sense voler saber res dels tripijocs i la part més fosca d’un bonic esport. S’accepta amb certa tolerància que Ángel María Villar fes gairebé trenta anys que estava al capdavant de la Reial Federació Espanyola de Futbol movent tots els fils i essent amo i senyor de tot. Una perpetuació en el càrrec que com sovint ha passat amb longeus polítics amaga corrupcions presumptes i comprovades. Ha estat el cas del suís Blatter, del francès Platini, del brasiler Teixeira. Bons jugadors de futbol en la seva època reciclats als despatxos. Villar, en el terreny esportiu quan jugava a l’Athletic va lesionar malintencionadament Cruyff. Es va fer perdonar per l’holandès al cap de molts anys. Darrere el futbol s’han fet i es fan negocis bruts a les llotges. La més coneguda, la del Bernabéu. Hi ha hagut escàndols al voltant d’expresidents del Barça com Núñez, Rosell i d’altres. Hi ha hagut escàndols tipificats com a menors, com la golejada del filial del Barça per 12-0 a l’Eldenc provocada per apostes encobertes. Tot plegat motius suficients per indignar-se davant la pilota.

Pinten bastos al futbol espanyol. La bombolla està sortint a la llum pública. Res a veure amb els milers i milers de nens que tenen la il·lusió de jugar un dia a primera divisió –només hi ha cabuda per a quatre-cents–. El futbol és un esport bellíssim que haurà de fer neteja perquè no deixi de ser-ho.