Opinió

A la tres

Urnafòbia

“Indigna, Enric Millo, aquest tracte colonial que ens doneu. Indigna aquesta urticària a qualsevol cosa que soni a democràcia

Sur­re­a­lista. Així defi­nia aquesta set­mana l’alcalde de Tona, Josep Salom, la situ­ació que passa aquests dies el muni­cipi. Com segur que vostès ja deuen haver lle­git, des de dilluns pas­sat i fins avui dis­sabte, els prop de sis mil habi­tants d’aquest muni­cipi d’Osona majors de setze anys estan con­vo­cats a par­ti­ci­par en la con­sulta popu­lar que ha orga­nit­zat l’Ajun­ta­ment del muni­cipi per deci­dir quina ban­dera volen que els repre­senti. Tona no tenia escut i van encar­re­gar a Armand de Fluvià que fes una pro­posta i, poste­ri­or­ment, basant-se en els colors de l’escut, que fes també dife­rents pro­pos­tes per a una pos­si­ble ban­dera del muni­cipi. En va pro­po­sar cinc, i el ple de l’Ajun­ta­ment, el mes de març pas­sat, va deci­dir una cosa ben nor­mal, i és que la ban­dera l’esco­llis­sin els habi­tants del muni­cipi. I, ai las! Què va fer l’Estat? Què ha fet el dele­gat del govern espa­nyol, Enric Millo? Pre­sen­tar recurs al jut­jat dema­nant que atu­rin la con­sulta, perquè aquesta no té el vis­ti­plau de l’Estat. Sur­re­a­lista. De bojos. Kafkià. Diguin-li com vul­guin. Lamen­ta­ble, penós, deplo­ra­ble, deso­la­dor i tot el que vostès vul­guin. També còmic i gro­tesc, si vostès volen. No pot, Tona, deci­dir que els seus habi­tants triïn la seva ban­dera? No és major d’edat, l’Ajun­ta­ment de Tona, per deci­dir que vol con­sul­tar els seus veïns per una cosa tan peri­llosa com triar la ban­dera? Aquesta és la con­fiança que ens té l’Estat? Indigna, Enric Millo, aquest tracte colo­nial. Indigna aquesta urnafòbia que teniu, aquesta urticària, com deia l’alcalde de Tona, a qual­se­vol cosa que soni a democràcia, a par­ti­ci­pació o con­sulta. Vivim, senyors meus, en un estat no només poc democràtic sinó en un estat ven­ja­tiu. Que ara vol pas­sar fac­tura (i una fac­tura de 5 mili­ons d’euros) a Mas, Ortega, Rigau i Homs, que té els con­se­llers del govern adver­tits de deso­bediència (amenaçats seria la paraula), que per­se­gueix urnes com si fos­sin armes, i que té un fis­cal gene­ral que ha arri­bat a dir que per­se­guirà els volun­ta­ris que par­ti­ci­pin en l’1-0. Això, senyors meus, és malaltís. I el cas de Tona no és cap anècdota. És cate­go­ria.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia