opinió
‘Las cloacas de Interior’
Dels més grans, la majoria recordem Jaume Roures en les seves èpoques de productor de cinema català. Una quinzena de títols, un Oscar al millor guió cinematogràfic, col·laboracions amb Woody Allen. Home de decisions ràpides, caràcter dur ratllant la violència –que no aterrava mai: era sols un decorat–, amic de l’aventura i sovint de la impertinència vestida de lliçó i, fins i tot, de menyspreu. Una part d’aquesta mala llet era pur decorat, amb la qual vestia una seriositat es pot dir gairebé total. Si hom aguantava els seus primers espeternecs i li engegava un comentari dialèctic directe als morros, llavors afluixava. Si en atacar notava inferioritat manifesta, acabava de destrossar l’interlocutor, sense manies i sense pietat. D’altra banda era seriós amb el tracte i dotat d’una intel·ligència superior, era un bon soci –vegeu que no parlo d’amistats–, el qual ha triomfat en la major part dels projectes importants que ha decidit portar a termini.
Fixeu-vos que he parlat en temps passat en tot el paràgraf anterior. Es tracta de donar a conèixer la classe de persona que ha dirigit un treball de tres anys, molt aprofundit i difícil i, precisament, encaminat a gent i activitats del Ministerio del Interior, del Gobierno. He de dir que fa anys que no el tracto, però crec que difícilment haurà canviat. No és un problema de formació o d’educació. Porta la curiositat ratllant la xafarderia a la sang i això no es perd, ben al contrari. Ben segur que a Catalunya no tenim actualment cap professional capaç de fer quelcom semblant: retratar en un treball de tres anys les falsedats dites i les mesures preses contra Catalunya. No m’agrada transcriure paraulotes, però en aquest cas dispenseu-me que digui que “ha tingut uns bons collons”.
És impossible que en un espai tal com la columna que empleno cada diumenge —aviat farà 28 anys— pugui fer altra cosa que uns comentaris i descriure l’autor de tal manera que hom entengui la gran dificultat del que ha portat a termini. Ja no dic el perill de la reacció governamental i les privades dels protagonistes, ministres, secretaris d’estat, directors generals dels departaments i personatges molt coneguts dels que llegeixen, miren i escolten els mitjans de comunicació. Com ho ha fet per accedir a fets secrets, d’arxius classificats i d’altres dels quals no hi ha proves escrites i quins fets resten solament a les ments dels autors? Què no haurà fet per corroborar la trama de fets vergonyosos, fora de la llei, que en l’informe es descriuen talment hagués entrevistat els interessats? No he parlat de perill: entenc que el lector avisat ho suposa. Accedint a TV3 via internet, hom trobarà una hora i escaig d’informe amb imatges intitulat Las cloacas de Interior, del periodista, cineasta, politicòleg i més coses Jaume Roures. Emprenyeu-vos: bona part va contra nosaltres, els catalans. Si hi hagués més roures sense fulles...!