“Aiguaaaaaaaaaaaaa!”

Vaig créixer mirant per la televisió, en la mítica Sesión de tarde, pel·lícules de lladres i serenos en blanc i negre. El color de l’època, gris Pantone. Espanyolades, en dèiem. Recordo els trilers que hi apareixien guanyant-se la vida enganyant els honrats avariciosos a les places dels pobles i barris, quan apareixia la benemèrita o els municipals; els compinches que treballaven animant, fent d’ham, les apostes dels suposats innocents cridaven “aiguaaaaaaa!” i sortien tots corrent cames ajudeu-me. Les caixes de cartró que havien fet servir d’improvisades tauletes per moure la piloteta de paper de plata de xocolata, presumptament amagada sota gots de plàstic (o cubilets), volaven pels aires sense fer mal a ningú. La veritat és que, a banda del cinema i dels tebeos, tot i haver vist en viu més d’una vegada l’actuació d’aquests artistes de carrer, mai no he tingut la sort d’assistir en directe a aquell desenllaç, el de l’aiguaaaaa! Desconec si encara és vigent aquest crit d’alerta entre els que desenvolupen una activitat considerada il·legal en espais públics. No sé si l’argot avisador també ha evolucionat, com els vells trilers de la boleta de plata, que sí que ho han fet. Ara els trobem en consells d’administració d’institucions públiques o parapúbliques o publicoprivades. Però el que sí que puc confirmar és que a Girona, Salt i Sarrià l’aiguaaaaa! inunda tres ajuntaments de l’àrea metropolitana, una Girona SA i Agissa (també una SA). Avalat per l’informe de l’Agència Tributària, corre de boca en boca que amb l’aigua de l’ídem s’han distret euros com per parar el tren de pujades del preu del líquid element dels últims 25 anys. La conclusió que he extret, amb risc de mullar-me, és que, mentre el comú dels mortals –els meus veïns i jo mateix– hem pagat religiosament el rebut de l’“aigua potable” més la “repercussió cànon de l’aigua”, més les “taxes municipals” (escombraries més clavegueram), més els dos tipus d’IVA, els vius bevien aiguaaaaaaa San Pellegrino o Perrier en modus barra lliure sense desglossar-les a la factura. O soc jo que no ho he sabut veure aquestes despeses que –acabo de descobrir– anaven al meu càrrec. Tal vegada estaven incloses en el 69% de les taxes (que Agissa m’aclaria en un formatget gràfic que ja ha desaparegut del full que rebo a casa, amb el logo ben visible del meu Ajuntament). Encara no he après a llegir les factures de la llum o del gas... i la feina se m’acumula. No arribarà l’aiguaaaaa al riu. O era la sang?!