Festivals d’estiu

L’estiu és sinònim de cues a les carreteres, de tones de cremes hidratants i protectores embetumades a les pells més assedegades de sol i, ara, de gent parlant fort pel telèfon mòbil des de la platja estant. Però una característica cada cop més pregona és que l’estiu és sinònim de festivals de música. És igual si es tracta d’un poble petit enclavat en un entorn paradisíac o una petita pedania d’interior, tots acaben tenint una programació musical. En uns hi passarà el millor del panorama nacional i internacional i d’altres es quedaran amb grups de nova fornada i de modèstia encara assegurada. Ja fa anys que es parlava del col·lapse que podria viure el ciutadà davant tants festivals musicals. Ara, un temps després, un té la sensació que cada festival ha trobat el seu lloc en el panorama estiuenc. Uns aposten per fer-ho en llocs significatius com ara la Ciutadella de Roses i les ruïnes d’Empúries; d’altres, en llocs privilegiats de la costa com ara cap Roig o en estructures colossals com ara Peralada. Pel mig hi queden pobles de passat medieval i que hi porten música clàssica; d’altres prefereixen portar les notes al parc natural més proper o a un camp d’olivars sobre el pacífic Mediterrani. Si analitzem els usuaris d’aquests festivals també hi ha molta diversitat. Des dels que no dubten a enfundar-se fresques bermudes i una samarreta acolorida fins als que a trenta i escaig graus han de vestir amb camisa de màniga llarga i americana per no contravenir les normes de formalitat més bàsiques. I és que, mentre que per a alguns els festivals són una manera desenfadada de viure la música, per a d’altres no deixa de ser una convenció social més en què es compra les entrades sense conèixer les cançons i només pel mer fet de poder explicar que ell hi era quan no-sé-quina-estrella mundial entonava les primeres melodies d’una llarga nit d’estiu.

Tanta varietat acaba permetent que el ciutadà pugui escollir amb més facilitat quan s’hi vol gastar per veure un grup o un altre, quina ubicació li acaba agradant més o quants quilòmetres està disposat a fer per anar a veure un o altre grup de moda. Amb l’estiu que encara ens queda, és evident que, de ballar, la ballarem. Però davant estratègies policials denunciables val més fer com diu Txarango: “Un món que balla avui és un món millor.”