D’esquena a Apel·les Fenosa

Enguany la Comissió de la Dignitat ha donat in memoriam a Apel·les Fenosa el premi Dignitat 2016 per recordar i honorar la seva actitud en defensa del patrimoni cultural català i també de l’Aragó en els primers mesos de la guerra, quan la rauxa revolucionària volia fer desaparèixer tot símbol religiós. Es guardonà a ell, a Josep Gudiol i a Agustí Duran i Sampere, dues de les persones que com Fenosa van lluitar per preservar el nostre patrimoni artístic i documental d’aquella voràgine destructora amb el conseller de Cultura, Ventura Gassol, al capdavant.

Apel·les Fenosa es va exiliar com d’altres artistes i intel·lectuals catalans i va mantenir sempre una actitud contrària al franquisme i de lluita per la pau. Així va fer l’estàtua del monument d’Oradour, la població francesa que va ser destruïda pels nazis, l’escultura L’Olivier, que dona la Unesco com a guardó del premi de l’Educació per la Pau, o l’Atenea del premi Joan Crexells de narrativa.

Fenosa, al costat de Pau Casals, és dels intel·lectuals catalans amb projecció internacional que es van destacar per condemnar el franquisme i per defensar els drets de la llengua, cultura catalanes i els drets nacionals de Catalunya.

La Fundació Apel·les Fenosa es va constituir al Vendrell amb la participació de l’Ajuntament del Vendrell, el de Barcelona, la Diputació de Tarragona i la Generalitat, a la casa on passava els estius, per acollir el seu llegat artístic, que va ser donat per la seva vídua Nicole, i projectar la seva figura cap al futur.

La retirada de l’Ajuntament de Barcelona de la Fundació que s’ha anunciat és incomprensible i injustificable. El més trist és que vulgui justificar dient que la presència de l’Ajuntament era una situació “anòmala i discriminatòria”. És lamentable i denota molt poca sensibilitat per la persona i l’obra de Fenosa. Sobretot per ignorar el paper que ha de tenir l’Ajuntament amb relació al patrimoni dels nostres artistes i també en la memòria històrica.

Fenosa és un artista internacional, amic de Picasso, poc conegut al nostre país per la seva posició contra el franquisme. Per això el franquisme el va silenciar i menystenir. En aquesta actitud cívica va estar sempre compromès amb la nostra cultura, com ho demostra el monument a Pau Casals que es va inaugurar el 1985.

La retirada de l’Ajuntament de barcelona de la Fundació Apel·les Fenosa posa en evidència una contradicció d’aquesta institució que, per una banda, està present en projectes solidaris i de projecció internacional arreu del món, com podem veure al web de l’Ajuntament. Barcelona vol ser capital internacional, però oblida que també és la capital del nostre país i que ha de tenir una presència a les institucions importants –com la Fundació Apel·les Fenosa– que tenen una projecció de país i també per a Barcelona. Barcelona també hauria de tenir una política de presència a les institucions del nostre país com en té en l’àmbit internacional, i aprofitar la projecció internacional per projectar també els artistes més destacats de la nostra cultura de Catalunya i arreu dels Països Catalans. Si és justificada la implicació amb Picasso, Miró o Gaudí, també és absolutament necessari que ho faci amb Apel·les Fenosa.

A més, l’actuació de l’Ajuntament i de l’ICUB no hauria de ser una simple participació passiva de l’ICUB, sinó activa de promoció i de lligams amb els altres dos museus que hem esmentat.

També hem de remarcar que la contribució a la projecció de l’obra i persona d’Apel·les Fenosa també és un necessari acte de memòria històrica. Les polítiques de memòria no només s’han de basar en actes simbòlics i commemoratius, sinó també de reparació d’injustícies i de recuperació dels danys causats per la repressió, en aquest cas, de la nostra cultura. La difusió i coneixement de l’obra i la persona de Fenosa és un acte de memòria i de justícia, per recuperar el coneixement d’un artista i de la seva obra que van ser silenciats per la persecució a què van ser sotmesos molts homes i dones de la nostra cultura compromesos en la condemna del franquisme.

Fa un any també l’Ajuntament sortia a la premsa per la retirada de la subvenció a la Universitat Catalana d’Estiu. Es va rectificar dient que no s’havia pensat prou i es va fer un conveni. Ara volem pensar que també ha estat un acte poc reflexionat i que no s’ha valorat prou què representa Apel·les Fenosa per a la ciutat, la nostra cultura i el nostre país. Per això la Comissió de la Dignitat demana públicament a l’Ajuntament de Barcelona que reconsideri aquesta decisió i que segueixi implicat en la Fundació Apel·les Fenosa com a deure de reconeixement d’aquest artista que, com a represaliat del franquisme i per la vàlua de la seva obra, va rebre la medalla d’or de la ciutat el 1987.

*Pep Cruanyes i Toni Strubell són membres de la Comissió de la Dignitat