La difícil convivència

Viure en soci­e­tat té els seus incon­ve­ni­ents i un d’ells és que s’ha d’apren­dre a con­viure amb mane­res de ser i pen­sar molt dife­rents de la teva. A vega­des, enten­dre on aca­ben els teus drets i on comen­cen els del veí no és fàcil i tot­hom pres­su­posa que la seva raó és l’encer­tada. Per a botó de mos­tra, dos casos oso­nencs. Un, el soroll de les cam­pa­nes de Mon­tes­quiu, que molesta un veí; amb la nor­ma­tiva a la mà, l’Ajun­ta­ment ha de mirar d’apai­va­gar-ne el so, encara que a la majo­ria de gent no els molesti gens. I dos, les quei­xes dels veïns del car­rer Roca­pra­vera de Torelló, empi­pats per l’inci­visme d’alguns joves que no saben sor­tir de nit. El con­sis­tori busca mesu­res, més o menys encer­ta­des, però tot con­sens sovint porta implícita alguna renúncia.