El clic

Jo no sé si vostès s’hi han fixat, ni si ho comparteixen, però a mi em sembla que hi ha hagut un clic, i que el camí de no retorn ja ha començat. Perquè després de mesos i mesos de temptejos, de freds de peus, de tremolors de cames, d’inseguretats, de malfiances i de risc de donar la raó a Aznar, per primer cop el govern, la totalitat del govern català vull dir, transmet convicció. Si vostès llegeixen segons quins diaris o escolten segons quins tertulians probablement els explicaran que el que està fent el govern català és una temeritat, una imprudència. Però no. A mi em sembla que, simplement, s’han desacomplexat. Ahir escoltava el vicepresident Junqueras parlant sobre el FLA i no transmetia ni desobediència ni heroïcitat ni menysteniment cap a la bestiesa aquesta que ha proposat l’Estat de tallar-nos l’aixeta i tirar-se un tret al peu. Junqueras explicava la situació amb total normalitat, tanta, que en algun moment es va permetre el luxe fins i tot d’ironitzar sobre la situació. No se’n reia. Ironitzava. Ironitzava sobre com l’Estat pot arribar a cometre una animalada com la del FLA i demanar documentació sobre el Banc de Teixits o l’Institut Català d’Oncologia. I això, ironitzar sobre la situació, només es pot fer quan un està, definitivament, desacomplexat. Puigdemont diu sense complexos que desobeirà el TC si l’inhabilita i juga al gat i la rata amb l’Estat, un dia dient-los que comprarà urnes més endavant, i insinuant-los l’endemà que ja les té; el cap de setmana el conseller d’Interior, Joaquim Forn, deia en aquest diari que en cas de xoc de legislacions els Mossos obeiran el Parlament; i el nou conseller de Presidència i portaveu del govern, Jordi Turull, confirmava ahir que la Generalitat no retornarà les obres de Sixena que els reclama el jutjat d’Osca. Hi ha hagut, no en dubtin, un clic. Un abans i un després. I això no és inconsciència, com voldran fer veure alguns. Em sembla que és justament a la inversa, i que el que ara hi ha per part del govern és més consciència que mai del que ens hi estem jugant, ells personalment i la resta com a país. S’han desacomplexat.