Prat erm

El president Enric Prat de la Riba agonitzava avui fa cent anys. El proper 1 d’agost s’escau el centenari de la mort. Amb la incipient estructura d’estat que va crear, la Mancomunitat, esdevingué primer president de la Catalunya moderna. La seva obra encara perdura en camps culturals i formatius. Una iniciativa de Prat, l’Institut d’Estudis Catalans, progressa vigorós des que el va fundar el 1907. També tenen continuïtat eines docents que a l’alba del segle XX enllaçaren amb la tradició catalana i alhora ens arrengleraven amb països avançats: escoles superiors de Comerç, Agricultura, Enginyeria, Teatre, Biblioteconomia. Prat va encarregar al socialista Campalans la direcció de l’exemplar Escola de Treball. La Mancomunitat era el primer brot institucional d’un catalanisme d’idees i ensems d’acció constructiva: carreteres, biblioteques, escoles, xarxa telefònica. La Mancomunitat va durar poc. Prat va morir jove, però havia llaurat terreny. Després el camp va restar erm. L’Escola d’Administració Pública que volia convertir en planter d’alts funcionaris competents es va pansir amb les sequeres de dues dictadures i una guerra. Tarradellas, retornat a Catalunya, va revifar aquella ambició pratiana. Inspirat en l’ENA francesa, fundà una escola el 1979 amb politòlegs de l’Autònoma i economistes d’Esade. Aquella ENA catalana es va marcir, i amb ella la il·lusió de desvetllar més adhesions al somni d’una Catalunya sobirana administrada amb equitat, cura, diligència, eficàcia i probitat.