Imputacions fantasmes

A totes, i sense pietat. La fiscalia, amb la Guàrdia Civil com a braç executor i amb el vistiplau del jutge instructor, ha obert una causa general contra l’organització del referèndum, i està fent desfilar per les casernes de la travessera de Gràcia tot aquell alt càrrec, funcionari o treballador extern que hagi pogut tenir alguna cosa a veure, o no, amb qualsevol gestió o decisió que pogués ser sospitosa de ser emprada per fer la consulta. Un setge propi d’un estat policial al qual ens hem d’anar acostumant. El que és més greu és la voluntat d’empastifar amb la utilització malintencionada de segons quins termes jurídics en benefici propi que no fan altra cosa que confondre la ciutadania. I això va passar ahir en el cas del secretari de la Presidència quan El Mundo va publicar a la seva edició digital que la Guàrdia Civil imputava Nin per l’1-O, i immediatament els mitjans van començar a fer-se’n ressò. Caldria no oblidar que la Guàrdia Civil –o cos policial– no imputa (des del punt de vista jurídic) cap delicte, el que fa és prendre declaració i atribuir la comissió d’un delicte a algú, cosa que posa en coneixement del jutge, que és qui pren la decisió de citar en qualitat d’investigat (abans imputat). Dit d’una altra manera, la Guàrdia Civil inculpa, el jutge imputa (ara investiga). Malauradament tenim exemples que les imputacions fantasmes surten gratis. Del que es tracta, una vegada més, és d’empastifar, i fer por.