Viatjar amb xofer

Quan m’he de desplaçar sol per al que calgui, acostumo a agafar l’autobús si m’he de moure per les comarques gironines i el tren si he d’anar en direcció a Barcelona. Des que visc a Sant Joan de les Abadesses entro en el territori de la companyia de transports TEISA, que els dies laborables i a cada hora des de primera hora del matí fins a les nou del vespre –confesso que no he pujat mai al primer del dia– fa el recorregut entre Sant Joan i Campdevànol amb aturada a Ripoll. Les dues úniques poblacions on coincideixen les dues empreses de transport intercomarcal per carretera. L’altra és la històrica empresa ripollesa Autocars Mir, molt menys poderosa que la Teisa i que fa el trajecte entre Ripoll i la vall de Ribes de Freser. La partició de zones és tan rigorosa que la Teisa en les parades entre Ripoll i Campdevànol no deixa pujar passatgers que no vagin cap a Sant Joan o la vall de Camprodon. Tot i que he de dir que el tracte dels conductors als passatgers i la puntualitat, fins ara, les he trobat exemplars, la informació o la deixadesa de Teisa cap a una estació com la de Ripoll, que deuen considerar com a menor, comparada amb les d’Olot o Girona, no ho és tant. Me’n vaig adonar diumenge passat quan a les dues de la tarda a l’estació de Ripoll hi havia dos monitors joves desesperats i un grup de nens que havien perdut l’autobús cap a Vallfogona, l’únic que hi havia, mentre esperaven des de feia estona i puntualment a la façana principal de la parada. On hi ha l’accés a la cafeteria, bancs i una petita sala d’espera. El que no podien saber és que tots els busos que van cap a Olot o Vallfogona surten de la part del darrere del bar, del costat d’una paret impossible de veure des de l’entrada principal. L’estació és petita i entenc que cal aprofitar l’espai. M’ho vaig mirar, i l’única informació que hi havia era un número 1 penjat del sostre. Res més. Vaig suposar que es tractava del número d’andana, però penso que a una companyia del volum de la Teisa li costaria ben poc col·locar un panell informatiu sobre d’on surten els vehicles. Els més perjudicats solen ser la gent de fora. Els qui acostumem a agafar aquest transport, gent gran, gent provinent de tots els racons del món, estudiants i algun solitari com servidor, ja ens ho sabem. Tot i així, els viatges amb transport públic em passen volant i m’entretinc veient com van els camps de blat, o amb les converses entre la poca gent que el sol utilitzar.