Un escàndol

No és un escàndol, això que està pas­sant? Que la Guàrdia Civil hagi enge­gat l’ope­ració Por i esti­gui inter­ro­gant a tort i a dret fun­ci­o­na­ris del govern (o del TNC) sense acla­rir per ordre de qui i en funció de què, no és un escàndol? No és una ver­go­nya? A qui hem de dema­nar expli­ca­ci­ons? I a què obe­eix, tot ple­gat? Quin delicte ha comès Joan Ignasi Elena, el por­ta­veu del Pacte Naci­o­nal pel Referèndum, que és aquest movi­ment abso­lu­ta­ment trans­ver­sal que defen­sava un referèndum pac­tat amb l’Estat i que va reco­llir mig milió de sig­na­tu­res de suport? Per què li bus­quen ara les pes­si­go­lles? Per la plana web? Per saber qui la va encar­re­gar o qui la va pagar? No ens enga­nyem, li bus­quen les pes­si­go­lles (a ell i a Jaume Clo­tet, direc­tor gene­ral de Comu­ni­cació, i al secre­tari gene­ral de Pre­sidència, Joa­quim Nin) pel fet de pen­sar com pensa. Fra­cas­sada l’ope­ració Cata­lu­nya, que era allò de ‘ara farem que es bara­llin entre ells’, ara han ende­gat l’ope­ració Por, que és allò de ‘ara veu­ran el que s’hi juguen i els aco­llo­ni­rem’. Han ini­ciat, com deia ahir Quim Arru­fat, una mena de cop d’estat a l’inrevés. No és pas Cata­lu­nya que l’està fent a Espa­nya, com ens havien vol­gut fer creure, sinó a la inversa. La con­se­llera Borràs va voler com­prar unes urnes i li van pre­sen­tar una que­re­lla pre­ven­tiva, sense saber ni per què les faria ser­vir. I ara fa l’efecte que, vist que el setge judi­cial no els estava donant el resul­tat espe­rat (en comp­tes de par­tir-se, el govern català s’ha cohe­si­o­nat), han començat el setge poli­cial, i tot indica que en els pro­pers dies i sense saber ben bé per què, ani­rem sabent d’inter­ro­ga­to­ris i més inter­ro­ga­to­ris. Vostès ho tro­ben nor­mal? No. Fa res­pecte? Sí. Però fa, sobre­tot, ver­go­nya. Fa ver­go­nya, l’ope­ració que han enge­gat per terra, mar i aire. Tot el govern adver­tit, la mesa del Par­la­ment i la seva pre­si­denta al jut­jat, els autors del 9-N amenaçats d’haver de pagar cinc mili­ons, una con­se­llera que­re­llada, deten­ci­ons i inter­ro­ga­to­ris de la Guàrdia Civil i un Con­sell de Minis­tres galle­jant contínua­ment. Galle­jant perquè sap que té el TC a la but­xaca i que, gràcies a la reforma exprés que el Congrés va apro­var en lec­tura única, ara aquest tri­bu­nal no només pot pro­hi­bir que el Par­la­ment aprovi lleis en lec­tura única (curiós), sinó que pot sus­pen­dre càrrecs públics. Un escàndol, vaja.