Els tebis

Alguna per­sona que hagi entès què és la democràcia, pot negar el dret de molts cata­lans a fer un referèndum sobre el seu futur polític? La res­posta és no, sense equívocs. Les per­so­nes que neguen aquest dret ho fan per prin­ci­pis no democràtics, car neguen el pas­sat històric de Cata­lu­nya, neguen la iden­ti­tat cul­tu­ral defi­nida dels cata­lans, i neguen el seu dret a la sobi­ra­nia, evi­dent­ment, en nom d’un altre pas­sat naci­o­nal, una altra iden­ti­tat cul­tu­ral i una altra sobi­ra­nia, que és la seva, i que per a ells sí que és vàlida, quasi quasi per dret diví. Les per­so­nes sen­sa­tes no poden negar el dret català a un referèndum.

¿Doncs per què un dels par­tits amb més vots a Cata­lu­nya en les últi­mes elec­ci­ons gene­rals s’entesta a que­dar-se en la inde­fi­nició, en la con­tra­dicció, en la decla­ració aïllada, fins i tot en la lluita entre ells sobre si es pot donar suport, o no, o a mit­ges, al referèndum? No és admis­si­ble, entre gent que es diu d’esquer­res i demòcrata, posar en entre­dit, pel motiu que sigui, el dret al referèndum. No importa que un terç dels seus votant sigui inde­pen­den­tista, un altre terç no, i un ter­cer terç sigui indi­fe­rent. El movi­ment polític, en bloc, ha de defen­sar el dret, i defen­sar allò que, per dret, con­voca el pre­si­dent. I després que cadascú voti el que li sem­bli o es quedi a casa. Però des del moment que es posa en dubte la legi­ti­mi­tat mateixa de la con­vo­catòria, amb tot tipus d’excu­ses pere­gri­nes sobre la seri­o­si­tat, l’exe­cució, la ofi­ci­a­li­tat, etc, de la con­vo­catòria, es juga a favor dels con­tra­ris, no pas a que Cata­lu­nya sigui inde­pen­dent, que això forma part de la democràcia, sinó dels con­tra­ris a la democràcia, o sigui els que neguen el dret a que hi hagi un referèndum. De manera directa, no pas indi­recta, tot el movi­ment dels Comuns i part de Podem juguen en con­tra de la democràcia, perquè mai serà veri­tat que sense llei no hi ha democràcia; això és una aber­ració retòrica legal que vol dir que hi haurà la democràcia que la llei que jo he fet deixi que hi hagi. És al revés: sense democràcia no hi ha lega­li­tat justa; cap llei pot ser real­ment legal si no és, abans, democràtica; i tota llei democràtica pot ser can­vi­ada per la democràcia. Si no es té clar això, ni s’és demòcrata ni, per des­comp­tat, s’és d’esquer­res. Sim­ple­ment, s’està defen­sant que Cata­lu­nya segueixi a Espa­nya, però com que hom se suposa d’esquer­res i demòcrata, es fa de la pit­jor manera, posant el cap sota l’ala, jugant a ser tebi, i el que és pit­jor, fent veure que ets neu­tral i que vols una cosa escru­po­lo­sa­ment justa, quan en rea­li­tat vas a favor, nècia­ment, dels anti­demòcra­tes, que són els naci­o­na­lis­tes espa­nyols, es tro­bin on es tro­bin, també en el teu par­tit assem­ble­ari super­de­fen­sor de les cau­ses jus­tes.

Es pot enten­dre molt bé que molts cata­lans vul­guin seguir a Espa­nya, i igual­ment al revés, que en vul­guin mar­xar. No es pot enten­dre de cap manera que hi hagi qui no vegi clar que aquest plet s’ha de diri­mir amb els vots. I que no vegi qui és que no deixa posar les urnes. I el més deli­rant de tot ple­gat és que per jus­ti­fi­car la tebior es digui que cal fer-ho can­vi­ant la Cons­ti­tució espa­nyola, i fent tot el procés legal en una ins­ti­tució que repre­senta a tot Espa­nya i on mai de mai asso­liràs els dos terços favo­ra­bles no ja al referèndum, sinó ni a la cre­ació d’un autèntic estat con­fe­de­ral. En quin món viuen tots aquests tebis? S’ado­nen que ells són la clau per­cen­tual de la majo­ria crítica per poder fer aquest referèndum de manera homo­lo­ga­ble? Que ho sàpiguen.