Els tebis

Alguna persona que hagi entès què és la democràcia, pot negar el dret de molts catalans a fer un referèndum sobre el seu futur polític? La resposta és no, sense equívocs. Les persones que neguen aquest dret ho fan per principis no democràtics, car neguen el passat històric de Catalunya, neguen la identitat cultural definida dels catalans, i neguen el seu dret a la sobirania, evidentment, en nom d’un altre passat nacional, una altra identitat cultural i una altra sobirania, que és la seva, i que per a ells sí que és vàlida, quasi quasi per dret diví. Les persones sensates no poden negar el dret català a un referèndum.

¿Doncs per què un dels partits amb més vots a Catalunya en les últimes eleccions generals s’entesta a quedar-se en la indefinició, en la contradicció, en la declaració aïllada, fins i tot en la lluita entre ells sobre si es pot donar suport, o no, o a mitges, al referèndum? No és admissible, entre gent que es diu d’esquerres i demòcrata, posar en entredit, pel motiu que sigui, el dret al referèndum. No importa que un terç dels seus votant sigui independentista, un altre terç no, i un tercer terç sigui indiferent. El moviment polític, en bloc, ha de defensar el dret, i defensar allò que, per dret, convoca el president. I després que cadascú voti el que li sembli o es quedi a casa. Però des del moment que es posa en dubte la legitimitat mateixa de la convocatòria, amb tot tipus d’excuses peregrines sobre la seriositat, l’execució, la oficialitat, etc, de la convocatòria, es juga a favor dels contraris, no pas a que Catalunya sigui independent, que això forma part de la democràcia, sinó dels contraris a la democràcia, o sigui els que neguen el dret a que hi hagi un referèndum. De manera directa, no pas indirecta, tot el moviment dels Comuns i part de Podem juguen en contra de la democràcia, perquè mai serà veritat que sense llei no hi ha democràcia; això és una aberració retòrica legal que vol dir que hi haurà la democràcia que la llei que jo he fet deixi que hi hagi. És al revés: sense democràcia no hi ha legalitat justa; cap llei pot ser realment legal si no és, abans, democràtica; i tota llei democràtica pot ser canviada per la democràcia. Si no es té clar això, ni s’és demòcrata ni, per descomptat, s’és d’esquerres. Simplement, s’està defensant que Catalunya segueixi a Espanya, però com que hom se suposa d’esquerres i demòcrata, es fa de la pitjor manera, posant el cap sota l’ala, jugant a ser tebi, i el que és pitjor, fent veure que ets neutral i que vols una cosa escrupolosament justa, quan en realitat vas a favor, nèciament, dels antidemòcrates, que són els nacionalistes espanyols, es trobin on es trobin, també en el teu partit assembleari superdefensor de les causes justes.

Es pot entendre molt bé que molts catalans vulguin seguir a Espanya, i igualment al revés, que en vulguin marxar. No es pot entendre de cap manera que hi hagi qui no vegi clar que aquest plet s’ha de dirimir amb els vots. I que no vegi qui és que no deixa posar les urnes. I el més delirant de tot plegat és que per justificar la tebior es digui que cal fer-ho canviant la Constitució espanyola, i fent tot el procés legal en una institució que representa a tot Espanya i on mai de mai assoliràs els dos terços favorables no ja al referèndum, sinó ni a la creació d’un autèntic estat confederal. En quin món viuen tots aquests tebis? S’adonen que ells són la clau percentual de la majoria crítica per poder fer aquest referèndum de manera homologable? Que ho sàpiguen.