Empreses, RSE i ODS

Des de l’any 2015, Nacions Unides té en el focus un marc de referència ambiciós anomenat ODS (objectius de desenvolupament sostenible). Temàtica que coincideix amb l’aparició el mateix any de l’encíclica Laudatio Si, del papa Francesc, i amb els acords de la cimera de París sobre el canvi climàtic. Totes tres iniciatives fan una apel·lació a tots els agents polítics, socials i empresarials a contribuir amb les seves actuacions a la causa de la sostenibilitat. La pregunta que ens sorgeix immediatament és òbvia: poden les empreses contribuir als ODS? Bé, la pregunta no és prou acurada perquè, efectivament, poder, poden. Ara bé, volen? I, en cas que vulguin, com poden fer-ho? Per tant, la qüestió no és si poden contribuir sinó fins a quin punt assumeixen la voluntat i el compromís de fer-ho.

Perquè el debat entorn de la participació del sector privat com a resposta a la realitat dels reptes que avui té el món sembla que comença a superar l’omnipresent i tediosa discussió de si aquesta qüestió li és pròpia o no. S’ha argumentat, amb raó, que el sector privat no hauria d’envair, en principi, competències i responsabilitats que corresponen als estats. Altres veus, més crítiques, procedeixen de les mateixes empreses que opinen que aquestes no haurien de tenir cap tipus de responsabilitat respecte a qüestions totalment desvinculades del que consideren –diuen– la seva principal raó de ser, que és el benefici econòmic.

TAnmateix, sembla cada vegada més clar, en el context de la globalització, que tots els actors (i, per tant, també les empreses) són interpel·lats pels reptes globals a què s’enfronta la humanitat. I això fa que el paper de les empreses sigui considerat cada cop més preponderant en la solució de qüestions que afecten les condicions de vida i, sovint, també el sofriment quotidià de bona part de la població mundial. Les empreses són vistes cada vegada més com a organitzacions que, pel seu creixent poder econòmic, social i polític, han d’assumir una sèrie de responsabilitats que no es redueixen a l’eficaç gestió econòmica i financera dels seus actius. En l’era global, la governança de qüestions que afecten la població mundial no se circumscriu a l’actuació d’un únic actor (els estats) sinó que, per a bé o per a mal, interpel·la altres actors que, amb diferents responsabilitats i àrees d’influència, poden contribuir a través de les seves actuacions a configurar un esdevenidor diferent per a una gran majoria de la població.

Les empreses, doncs, poden contribuir de manera decisiva al desenvolupament econòmic, social i mediambiental del món. Els ODS són una excel·lent oportunitat per abordar aquests desafiaments ja que plantegen qüestions que van des del consum responsable fins a l’economia circular o de la salut i el benestar a la innovació. Si s’assoleixen, posseeixen el potencial per aconseguir un creixement de més qualitat, amb uns fonaments més sòlids en matèria ambiental i social.

en un context certament difícil en què es barregen crisis de diversa índole, la contribució de l’empresa als ODS hauria d’encarnar no solament l’assumpció de la RSE sinó, sobretot, la seva progressiva consolidació com a referència per a les empreses, tant des del punt de vista de la gestió com de les expectatives de la societat i dels mercats. És en aquest nou marc de treball on l’empresa pot generar també noves maneres de relacionar-se amb la societat sense per això deixar de ser empresa. Perquè el que no se li demana a l’empresa, quan parlem d’RSE, és que sigui empresa i, a més una mica govern i una mica ONG. El que se li demana és que sigui empresa, més i millor empresa, i que ho sigui a l’altura dels nostres temps. Això no és impossible. Tots els estudis ens diuen dues coses: que les expectatives de la societat envers les empreses estan canviant en aquesta direcció; i que les expectatives dels nous professionals cada cop més valoren aquests components a l’hora de vincular-se i comprometre’s amb un projecte empresarial. Més encara, en la mesura que és un repte de transformació de la cultura empresarial, i en la mesura que és un repte que no afecta les empreses individualment considerades, en clau catalana també és important que posem els ODS a l’agenda de les nostres empreses, si més no quan parlem d’RSE.

En qualsevol cas, la implicació de l’empresa en els ODS cada cop més serà considerada com un pilar bàsic de la seva política d’RSE… o, simplement, de la seva estratègia empresarial. I, per tant, la qüestió amb la qual iniciàvem aquest article esdevé encara més actual i urgent.