Aquí (no) reciclem

Aquí reciclem, però no tant com caldria. Tenim el país sembrat de contenidors blaus, grocs, verds i marrons, i a la gent li continua fent mandra separar els residus i llençar-los allà on toca. Qui no s’ha trobat un matalàs o un sofà esgavellat abandonat impunement al costat d’un contenidor? De poc han servit La revolució dels petits gestos, o l’Aquí reciclem, l’ Énvàs, on vas? o Redueix, Reutlitza, Recicla, Reacciona. L’administració fa anys i anys que fa campanyes de conscienciació i encara són molts els ciutadans que no reciclen res. Hi ha gent que simplement no recicla perquè no vol, perquè poder-ho fer, pot. Davant d’aquest panorama l’administració ho té clar: com menys reciclis, més pagaràs. Un cop més s’ha de recórrer a la penalització econòmica per tal de fer complir les normes, amb l’amenaça de fer pagar més a aquells que no reciclen. Malauradament està demostrat que aquestes són les campanyes de realment funcionen, les que toquen la butxaca. Trist. Reciclar s’ha de convertir simplement en un hàbit, un hàbit que genera incomptables beneficis, no només mediambientals: suposa un estalvi en la producció de matèries primeres i d’energia, redueix la contaminació ambiental i crea ocupació. De tot això, no ens en recordem quan anem a llençar les escombraries, i ho hauríem de fer. I no dels euros de més que haurem de pagar si no reciclem.