Evitat el col·lapse financer, la ressaca serà llarga
Les economies catalana i espanyola han passat un 2009 en plena recessió, que ha acabat amb més de 555.000 desocupats a Catalunya i quasi 3.900.000 en el conjunt de l'Estat espanyol. Però l'atur no ha estat la principal preocupació dels governs de tot el món, presos del pànic per la possibilitat que el sistema financer es col·lapsés per l'absència de moviment de diners que es va derivar de la fallida, a final de l'any anterior, del banc d'inversions nord-americà Lehman Brothers.
La crisi no era del sector hipotecari dels EUA sinó de les entitats financeres de mig món, entrampada per unes inversions fallides que no entenien ni elles, i es va revelar que el que estava petant era la bombolla del crèdit. Mentre els governs nacionalitzaven bancs, els bancs centrals situaven en mínims el preu del diner i deixaven a les entitats financeres gairebé de franc tots els diners que demanaven, per evitar que la recessió global més gran des de la Segona Guerra Mundial es convertís en una depressió. El crèdit continua sent escàs, però els bancs estan salvats i ràpidament han passat a l'oblit les cimeres mundials per reformar el sistema financer.
Tècnicament, les principals economies ja han sortit de la recessió, que aquí continua. A la crisi general s'hi ha afegit la particular de la fi de la bombolla immobiliària, i si la primera no ha fet saltar la banca, la segona ha capgirat el mapa de les caixes d'estalvis. Tot el que era expansió d'oficines en la carrera per veure qui finançava més el sector de la construcció s'ha convertit en urgències per aprovar fusions que han de retallar costos i es pagaran amb el crèdit estatal.
Mentrestant, la patronal trencava el diàleg amb els sindicats i aprofitava per reclamar l'abaratiment de l'acomiadament i de les cotitzacions socials i no aplicar millores salarials pactades en conveni. El gruix de l'acció pública contra la crisi ha estat destinada a pagar el gran increment de les despeses en prestacions als desocupats –el pressupost es va acabar i s'ha hagut de crear un ajut extra de sis mesos per als que han esgotat el dret a l'assegurança contributiva, a la qual el govern català hi ha afegit una ajuda per als autònoms sense feina–, a crear feines provisionals per a més de 400.000 persones amb el fons d'inversió local, i a ressuscitar les subvencions per canviar de cotxe per evitar més destrucció de feina en el sector de l'automoció. Tot plegat ha generat un dèficit públic que equival al 10% del PIB amb una situació que no es pot mantenir –l'administració de l'Estat només ingressa el 57% del que recapta–, i per començar a retallar el forat el govern espanyol ha apujat l'IRPF i farà el mateix amb l'IVA al juliol. El president Rodríguez Zapatero acaba de reconèixer que va ser un error retardar el reconeixement de l'existència d'una crisi econòmica –i, per tant, l'aplicació de mesures per afrontar-la– i pot tornar a espifiar-la just pel contrari: per la precipitació a voler reduir el dèficit públic quan l'economia no ha ni començat a refer-se.
