Balanç del 2010

Si del que es tracta en el món d'avui és de ser immediat, expeditiu, de ser el primer, aquesta vegada fins i tot ho seré més que internet i els mitjans que hi habiten i que diuen que són els que condemnaran els diaris de paper a la mort. Aquí tenen ja, tot just el 4 de gener, el balanç de l'any 2010. Abans que res els haig d'avisar que és un balanç fet per un pessimista (perquè em conec) amb esperança (de deixar de ser pessimista). Aquest 2010 la crisi haurà continuat. Bé, l'econòmica, no ho sé. Depèn del lloc; a Espanya segur que sí, perquè Zapatero va pronosticar que s'acabaria a partir del segon semestre i ja se sap que el que ell diu... Però sàpiguen que la crisi haurà continuat el 2010 i no sembla que hagi d'acabar tampoc al 2011, ja que en el fons és una crisi moral, i això no s'arregla amb indicadors econòmics. En l'àmbit internacional, Obama continuarà sense canviar el món ell sol, precisament perquè ho farà sol i perquè no es canvia així com així el que no vol ser canviat. En l'àmbit nacional, hi haurà hagut eleccions, i sense entrar en detall en els resultats els puc dir que l'independentisme popular que havia emergit amb força en el 2009 haurà xocat amb el mur de contenció dels partits, que ja se sap que en any electoral es posen seriosos. Passem a la pàgina cultural. O sigui, val més que passem pàgina ja que no hi haurà res de rellevant més enllà de productes de consum ràpid i inofensiu mentalment. Esports. Aquí sí que hi ha bones notícies, ja que ni el pessimisme culer podrà frenar la capacitat i la tenacitat del Barça de Guardiola. En el club també hi haurà nou president, però això tampoc no impedirà que l'equip torni a aixecar copes. En les notícies de societat, continuarà la mala educació general a pesar dels canvis i més canvis en el sistema educatiu. També a la majoria dels bars es continuaran fent entrepans penosos, amb el tomàquet pintat i l'embotit imperceptible. Això sí, a mi, perquè hauré estat el primer de fer el balanç del 2010, m'hauran entrevistat a la contraportada de La Vanguardia, a Divendres, a tots els magazins radiofònics i televisius, a Buenafuente i al suplement cultural de La Razón. L'èxit definitiu per un simple article.