Graduat en interpretació

La primera interpretació que vaig veure de Dustin Hoffman va ser la d’El graduat. De ben jovenet i a un cinema de reestrena. N’havia sentit a parlar als grans. I a casa teníem el disc amb la banda sonora de Simon i Garfunkel. El film respirava aquella sexualitat no explicita que per a un preadolescent resultava d’estranya excitació. Una senyora i un jove que trencava amb tots els motlles del que era un home atractiu al cinema. Hoffmann i les següents interpretacions ho van confirmar. Va obrir la porta a una nova categoria d’actors allunyats per l’estereotip de mascle de Hollywood. Homes que seduïen per la seva personalitat, per la seva força interior. Hoffman és un gran actor per la intel·ligència d’entendre els personatges que interpreta.