S’encadenen

Ismael Smith (Barcelona, 1886-Nova York, 1972) és una personalitat que alhora fascina i inquieta. Ho podem experimentar en una exposició que li dedica el MNAC fins al 17 de setembre. Tot i el seu cognom anglès, Smith fou un català que excel·lia de jove com a escultor. Intèrpret refinat dels ambients esnobs en el pas del modernisme cap al noucentisme. Va sorprendre com a ninotaire en revistes d’humor. Fa quatre anys, el periodista Josep Maria Cadena va aplegar en un llibre tots els acudits de Smith a ¡Cu-Cut!, setmanari on va ocupar la plaça de l’acomiadat Feliu Elias Apa (1878-1948). L’obra que Cadena conrea amb cura com a expert en l’esbart de bons dibuixants d’abans del 1936 s’encadena sense solució de continuïtat. Fa un parell de mesos va treure el quart volum de peces de Joan Llaverias (1865-1938). Dins d’aquella colla era el de més talent artístic, amb un sentit genuí de la sàtira. Cadena té previst posar al carrer la tardor vinent dos volums dedicats a Apa, professional amb gruix cultural i compromís social; i treballa en els cinc volums de Gaietà Cornet (1878-1945), el més fecund en aquella edat d’or a Catalunya d’un grafisme amable i amb sentit cívic. Junt amb autors tan cotitzats com Joan Junceda (1881-1948) i Opisso (1880-1966), ja recuperats per Cadena en diversos volums, són exponents d’una època en què la premsa, sense competència en l’espai de la comunicació pública, era un revulsiu polític i social poderós. També per mitjà d’un humor visual que arribava a tothom.