Zero marge

Evi­tar el caos del Prat és pràcti­ca­ment impos­si­ble. La gent nor­mal pla­ni­fica i paga els viat­ges amb temps i quan és l’hora es troba amb el que es troba i amb zero marge per can­viar les coses. Si avui un afec­tat per les cues vol anar a Mallorca i intenta bus­car un bit­llet de vai­xell, posem per cas, com a mesura alter­na­tiva pot ser que tin­gui sort si és per a una per­sona sola en butaca. Si va en família no tro­barà res. El peix està venut. El mateix passa amb el tren. Però la immensa majo­ria no tenen ni aquest marge. Així doncs, la rea­li­tat és que als afec­tats només els queda cre­uar els dits i espe­rar que les nego­ci­a­ci­ons arri­bin a bon port. Però a bon port per a qui? Perquè a qui ha per­dut les vacan­ces que li expli­quin missa.