Monteverdi

Ducat de Màntua. 1610. Mon­te­verdi posa la dar­rera nota de la que serà una de les grans obres de la música reli­gi­osa: les Ves­pro della Beata Ver­gine. En lloc de dedi­car-la al seu patró, el duc de Gon­zaga, com havia fet amb Orfeo, escriu una dedi­catòria al papa Pau V. Hi ha qui diu que pre­te­nia tro­bar feina a Roma, i altres asse­gu­ren que volia una beca per al seu fill al semi­nari pon­ti­fici. No va asso­lir ni una cosa ni l’altra. Pen­sava en tot això diu­menge a Tor­ro­e­lla men­tre assis­tia a la memo­ra­ble inter­pre­tació de les ves­pres a càrrec de La Fenice de Jean Tubéry. Com es pot negar res a l’autor de tanta bellesa? Impos­si­ble. Tres anys després, Mon­te­verdi ja era mes­tre de cape­lla de Sant Marc, a Venècia, un càrrec que va ser vita­lici.